//
you're reading...
Reportatges

Grup Escènic Recreatiu: Teatre Generacional

“Entre els nens i les nenes, el dimoni pel mig”. Balaguer en ple franquisme, any 1954. Tot és gris, dirigit, molt catòlic, tradicional, una grande y libre. Els infants es separen molt sovint per gènere, i el teatre no és una excepció. L’Acció Catòlica de la ciutat, una mena d’ateneu clerical sota la responsabilitat de capellans, n’és un clar exemple ja que té dos grups per separar nois i noies. Alguna cosa passa a la capital de la Noguera però aquell mateix any que capgirarà l’estatus vigent i forçarà a l’obertura de mires a l’església de l’època. Neix el Grup Escènic Recreatiu, conegut com G.E.R.

Serà el mes de març de 1954 quan el grup representa la seva primera obra amb la supervisió del clergat “La Ventafocs”, interpretada per diversos fundadors com Dolors Portella, Dolors Vidal, Josep Guarné o Francesc Vilalta, algun dels quals van esdevenir posteriorment autèntiques icones del teatre balaguerí. Res ni ningú pot aturar la bola que s’ha començat a moure i que permet alliberar-se entre bambolines i decorats d’una realitat dura marcada pel Noticiero Universal que rendeix tribut al règim. 

El teatre és imparable, ja no morirà mai més a Balaguer i, en tan sols 2 anys es realitzen fins a 12 obres diferents. “D’aquesta aigua no en beuré”, “Terra Baixa” o “La filla del mar” són alguns dels espectacles  més populars representats, a mitjans dels 50, en català. La llengua no mor perquè tampoc ho fa el teatre. Hi ha molta comèdia, que s’intercala per Nadal amb “Els Pastorets” autèntica columna vertebral de la història del grup i, com diu l’actor balaguerí d’Els Joglars Jesús Agelet “la millor escola de teatre del món”.

Es va consolidant el G.E.R amb els anys, és la referència que fa que nens i joves es posin per primera vegada davant del públic. No és en va aquest fet, els nens d’avui són els homes de demà. Aquell vailet que fa de dimoniet acabarà sent Satanàs o, encara pitjor, director de la companyia! Una figura soferta que carrega amb el pes de l’obra, poc agraïda que, quan es parla de l’entitat balaguerina, és inevitable associar-la amb Francesc Vilalta i Salut, en “Paco de Cal Marvà” o “Paco Marvà” a seques. És ell un autèntic vertebrador del grup, mestre de molts com a actor, director de tots després que fa viure una de les etapes més glorioses de la companyia amb obres com “El millor dependent del món”, “Els arbres moren drets” “El senyor Parramon”… la llista és inesgotable, igual que les ganes del grup, que conta amb un excel•lent elenc d’actors com Antonio Campo, Francesc Felip, Joan Llobet o Ramon Macià, director de “La Passió” que durant diverses temporades es va realitzar al mític teatre Condal de la ciutat. L’excel•lència es nota en escena i de “La Ventafocs” dels inicis es passa 25 anys després, en l’any de la celebració de les noces de plata, a la representació d”El retaule del Flautista” i de “La Desitjada”, obres realitzades en molt poca distància de temps i que obliga al grup a fer un esforç molt gran com recorda Joan Llobet, director de l’obra de Jordi Teixidor, ja que “els actors que intervenien com a protagonistes en una, feien d’extres en l’altra, que dirigia el bo d’en Paco Marvà”. El tàndem Marvà-Llobet manté l’espurna viva del grup, cadascú en el seu terreny teatral que demostra la varietat de registre del G.E.R amb la seriositat de “L’hostal de la glòria” i la comicitat de “Un pagès a Barcelona” donant-se la mà, sempre amb èxit.

 El grup però evoluciona, es regenera, la generació passa i poc a poc el nom de Francesc Vilalta ja no s’associarà al del director sinó al del seu fill igual que els Llobet, on Jaume i Josep Maria agafen el testimoni del seu germà Joan i modernitzen literalment el teatre balaguerí i el posen al segle XXI. Uns Pastorets sense decorats de paper… tota una demostració d’intencions que fa renàixer el G.E.R, que presenta aquests anys sota la direcció de Josep Maria Llobet un Goldoni “Un dels últims vespres de Carnaval” i un Pere IV “El 30 d’abril” així com diverses versions dels Pastorets, un d’ells musicals en record del malaurat Jaume Llobet,  alhora que ret homenatge al “pare teatral” Paco Marvà un 3 d’octubre de 2004, un any abans del 50è aniversari. Es celebra com mai, a mode de farsa i amb ambient de tabernes i palaus. “L’últim assaig del Tenorio” arrasa l’abril del 2005 amb Joan Llobet altre cop al capdavant. D’ençà, ha estat ell el pal de paller del grup canviant-se el paper de director amb Pilar Martínez, directora en obres com “La paperera” o “El sexe dels objectes”.

56 anys després, el grup ha tornat a l’atac bevent dels èxits passats. “La gàbia de les boges” és la nova hilarant creació que promet i molt. La història de dues famílies de morals oposades que es barrejaran en un cabaret ple d’espectacles eròtics i sensuals. Protagonitzada per Pere Estany i Amador Marcos, l’obra contagia l’humor de “tresillo” tan ben acceptat.  Carlos Felip en el paper de Terremoto del Sur, Esteve Biel com a Delirio, un streptease o espectacles de dansa del ventre són els reclams. “Mai s’ha fet una obra on s’hi inclogui tant espectacle de revista com aquesta” assegura Llobet, que destaca el gran treball d’actors com Lluis Monell, Oriol Biel, Anna Casol i José Ángel Figuerol i la dedicació dels més de 50 extres que hi apareixen. És aquesta la clau i el motiu, la sociabilització. “Fer teatre em permet conèixer molta més gent de la que coneixia”, “Em va molt bé per perdre la por a parlar en públic” són algunes de les sensacions que produeix el G.E.R que, segons Pere Estany, “ha esdevingut un actor fonamental per la cohesió social de la ciutat”. Segons l’actor balaguerí, la varietat d’obres que ha representat el grup durant el seu llarg periple  han ajudat a molta gent a desinhibir-se i a viure des de dins el que és el món del teatre.

Al cap i a la fi, es tracta d’això, de fer servir el teatre com a eix de la societat. El Grup Escènic Recreatiu n’és el millor exemple.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: