//
you're reading...
Entrevistes

“La universitat és la millor inversió en època de crisi”

Vicerector de la Universitat de Lleida des del passat mes de maig, Joan Biscarri s’ha convertit en una de les veus més escoltades en matèria educativa de la província. Conscient que invertir en coneixement és la millor solució per superar la crisi econòmica, aquest catedràtic en psicología creu que cal plantejaments polítics de més alta volada. Nascut a Palau d’Anglesola el 1953, va ser l’encarregat el passat mes de novembre,amb el seu pregó, d’obrir les Festes del Sant Crist de Balaguer, la seva ciutat adoptiva. Per Àlvar Llobet

 

El passat mes de maig vostè va ser nomenat vicerector de la Universitat de Lleida. Una època difícil per ser-ho.

He de dir que la feina de vicerector és extensa i nombrosa, però aquest era un fet amb el que ja hi comptava. Veig un problema molt més gran en el fet que la Universitat de Lleida, com la resta de facultats catalanes, estan vivint una època de retalls que encara es poden agreujar més en el futur. Això vol dir que m’he hagut d’estrenar en el càrrec dient que no a moltes coses.

Vostè però és una persona que li costa dir que no. Ho diu molts cops…

És una paradoxa ben curiosa sí. Estrenar-se en el càrrec d’aquesta manera és complicat, i a mi em sap greu que sigui així, però malauradament hi ha moltes coses que no depenen de mi. Les universitats catalanes estem aplicant actualment una política d’austeritat que mira fins el darrer detall.

Malgastava la universitat en èpoques de bonança?

No. Però el relaxament a l’hora de finançar projectes és veritat que ha pogut ser-hi. Ara això s’ha acabat.

Creu que hi ha una distància massa gran entre la universitat i la formació professional?

Hi ha una sensació molt estesa en la societat sobre el fet que, si no s’acaba una carrera universitària has fracassat. Això s’hauria d’eliminar d’arrel. Per la seva banda la Formació Professional mai ha estat prou valorada aquí en comparació a com està en la resta de països i per aquest motiu es demana a la universitat que faci una tasca que no li toca, la de formar professionals d’oficis. A les aules universitàries es transmeten coneixements i no es poden equiparar amb el servei que ha de donar la FP.

Quin paper ha de tenir la Universitat en la crisi?

La teoria és molt fàcil de dir i molt difícil d’aplicar. Crec que les facultats hem de fer veure que invertir en coneixement és una de les millors opcions. És un capital bàsic per afrontar el futur.

Un futur que s’albira molt dur…

Espero que aquesta crisi ens reforci pels propers anys.

Ha de canviar alguna cosa en el model?

Als inicis de la crisi es parlava de refundar el capitalisme. Amb el pas del temps però es va veient que tot queda exactament igual. De moment encara no s’ha vist cap canvi estructural, i són necessaris perquè sinó es pot donar el cas que els problemes es perpetuïn.

Creu que s’han de buscar noves vies d’ingressos tenint en compte que el negoci del maó ha caigut?

El problema de la construcció afecta sobretot a Espanya, però la crisi és a nivell global i centrada sobretot en el tema financer. Actualment no hi ha un anàlisi de quin és el model que fa funcionar la societat, no hi ha una estructura definit de producció. Allò important no és la propietat sinó qui ho controla, i aquest fet ningú sap com solucionar-lo. L’enginyeria financera ha fet molt de mal.

Després del franquisme, molts pobles van començar a demanar a les administracions equipaments com poliesportius, piscines o biblioteques. Més tard van passar als teatres i ara directament es fan peticions d’extensions universitàries. Vostè que es responsable de la difusió de la UDL al territori, creu que aquest és un bon model?

És molt cert que la demanda és aquesta, però no ho és menys que la construcció d’una universitat a Balaguer, Tàrrega o Cervera és inviable. El que sí que estudiem són maneres de col•laborar i de fer visible que la Universitat de Lleida no és només la de la capital del Segrià sinó que també ho és de tot el territori de la província.

Les universitats que no són de Barcelona sempre han hagut de fer més esforços per vendre’s. Li sembla?

Les universitats de Barcelona han tingut sempre la idea que, tot allò que se’ls hi dóna a les altres facultats catalanes són coses que se’ls hi treuen a ella. El centralisme català en el món universitari hi és present de manera molt evident. Fa 20 anys es va decidir políticament obrir el camp de les facultats a les províncies, i si això s’hagués de fer ara, crec que no s’acabaria fent.

Com dibuixaria la balança de la recerca i l’ensenyament a la universitat?

Aquest és un debat que existeix internament en molts centres catalans. Crec les universitats no són instituts de recerca, sinó més aviat espais de formació que també investiguen. La major part del temps s’hauria de dedicar a l’activitat docent, però tampoc seria bo que no hi hagués recerca. S’ha de buscar un equilibri pensant sempre que les facultats tenen com a objectiu bàsic la transmissió de coneixements.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: