//
you're reading...
Entrevistes

“Mas ha traït l’esperit del 10J amb els seus pactes amb el PP”

Secretari General de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran s’ha erigit en el darrer any com un dels líder de l’independentisme català i un dels que el practica públicament al Parlament. Alguna de les seves intervencions han dut polèmica, com la que darrerament ha tingut la seva formació amb Núria de Gispert, però ell assegura que no callaran. Segur i ambiciós, Bertran lamenta que Artur Mas no aposti decididament per la plena sobirania de Catalunya, i creu que el convergent “ha traït l’esperit del 10J”.

 

La crisi econòmica ha frenat el debat independentista al carrer?

És una oportunitat. Els arguments econòmics són vitals per defensar la independència de Catalunya, i la societat ha de saber que amb un país lliure no caldria aplicar retallades als pressupostos, i que ens posaríem automàticament al nivell sanitari i educatiu de la mitjana europea. No pot ser que Catalunya pagui els plats trencats de la crisi quan està patint des de fa molts anys l’espoli fiscal.

Però amb el context actual, les retallades són inevitables…

El govern de CiU juga a dues bandes. Per una part es queixa que Madrid no dóna a Catalunya allò que és seu, i per una altra va retornar fa pocs mesos 800€ milions a l’estat en concepte d’avançaments que es van fer. Mas és fort amb els dèbils, però molt dèbil amb els forts. La Generalitat acota el cap quan s’ha d’enfrontar amb Madrid. A partir d’aquest setembre ja hem començat a veure l’abast real de les retallades i el pitjor encara estar per venir.

Artur Mas ha dit que l’esperit del 10J està més viu que mai. Ho creu així?

Està viu en la mesura que a la manifestació de fa un any i mig la gent cridava a favor de la independència i a les darreres enquestes es parla que un 43% de la població hi votaria afirmativament. No obstant, això s’ha d’aplicar al Parlament i en Mas no ho fa. S’estima més pactar amb el Partit Popular i tancar ambaixades.

Ha traït, doncs, el President, aquest esperit?

Sí. El programa electoral de CiU als passats comicis parlava d’un dret a decidir sense límits. Molta gent va votar en aquesta clau, però Mas no està per la feina d’avançar cap a un estat propi de la mà de Solidaritat Catalana per la Independència (SÍ) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Encara té molt marge per a fer-ho, però no sembla estar-ne molt disposat. Si això segueix així ens trobaran a l’oposició.

S’entén, doncs, que no donaran suport a la proposta de pacte fiscal que Mas portarà a Madrid …

Hi donarem suport, però també penso que CiU no se’n sortirà. La majoria absoluta de Rajoy ha estat un cop de porta a la cara d’Artur Mas, que haurà de començar a buscar noves vies.

Com expliquen que després de la manifestació de l’any passat ara hi hagi menys diputats independentistes al Parlament? Alguna cosa està fallant, no?

Els moviments socials tenen una translació lenta a la política. El 28 de novembre hi va haver dos factors que expliquen el resultat: expulsar del govern català l’espanyolisme del PSC i recolzar una nova força independentista desacomplexada que s’allunyava dels pactes amb els autonomistes. Estic convençut que als propers comicis del 2014 s’acabarà votant en una clau més independentista.

És l’eterna pregunta, però… la independència de Catalunya no s’aconseguiria abans si els partits estiguessin units?

Per descomptat. El problema que hi ha ara mateix és d’estratègies. Unes forces independentistes han apostat per apuntalar l’autonomisme mentre que d’altres, com Solidaritat, anem més enllà. Nosaltres no volem formar part de projectes polítics que segueixin arrossegant el país cap al precipici. S’ha de trencar amb l’autonomisme i avançar cap a l’estat propi.

Ho veuen possible?

La nostra predisposició de pacte amb d’altres forces independentistes és total. En aquests darrers mesos s’ha vist que l’independentisme ha premiat el projecte que planteja la transició cap a la plena llibertat nacional amb rigor i serietat. Només fa falta que ens posem d’acord en aquests paràmetres.

Qui ho lideraria?

No crec que hi hagués gaires problemes en aquest sentit. L’independentisme modern passa per coalicions on els diferents lideres siguin capaços de bastir grans grups. Així ho estem veien al País Bac, Escòcia o Irlanda.

Però a les darreres eleccions el problema de lideratges de les hipotètiques coalicions fou una de les causes del desencontre…

En aquell moment encara no sabíem quina era la força real que teníem. La nostra entrada ha representat un canvi radical per a l’independentisme, ja que es va trencar amb el monopoli per part de ningú. Insisteixo que cap líder en solitari ens portarà a ser un estat lliure. Caldrà una diversitat de lideratges, però hem d’estar units.

La presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals va proposar fa uns mesos el tancament de caixes i la insubmissió fiscal. Com ho veu?

Totes les propostes que s’encaminin cap a la lluita per defensar allò que és nostre seran benvingudes. No obstant, caldrà analitzar-ho bé i veure’n la seua viabilitat. Sembla que els coses són cada vegada més serioses. Serà interessant veure què en diran ara aquells que, com en Jordi Pujol, es declararen favorables a aquestes mesures.

Advertisements

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: