//
you're reading...
Entrevistes

La Noguera és un tresor arqueològic que cal aprofitar turísticament

No li agrada destacar per damunt de l’equip de treball que cada estiu desembarca a la Noguera per desenterrar la història del paleolític, i es mostra ferm en la voluntat de difondre els treballs arqueològics. Així és Rafa Mora, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i arqueòleg, que va arribar fa anys a la comarca tot just a l’inici de la seva tesi doctoral i la va adoptar com el seu terreny d’investigació un cop conegudes les potencialitats que oferia. Des de llavors, Mora no ha parat de treballar i de lluitar per fer dels treballs arqueològics uns actius culturals, visitables i reconeguts arreu, i se n’ha acabat sortint. No obstant, diu, “queda molta feina per fer”. Per Àlvar Llobet

La seva és la història d’algú que va passar d’una oficina al món de l’arqueologia…

Jo havia treballat durant 11 anys en un banc i quan em vaig trobar a les portes de la universitat vaig haver d’escollir entre l’economia, que era allò que m’hagués donat posició social, o l’arqueologia i la història, que m’havia apassionat d’ençà que un professor me la va fer viure quan era un nen. Finalment vaig decantar-me per la segona opció i poc a poc vaig interessar-me pel paleolític i les cronologies més antigues.

Veient la seva tasca de recerca i difusió al capdavant de les excavacions de la Noguera no va escollir malament del tot…

El treball de recerca, d’anàlisi o d’excavacions mai el fa una persona sola, cal tenir-ho clar. Hi ha un equip d’arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona que treballa actualment als espais de la Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai i la Cova Gran a Santa Linya i que hi dedica moltes hores. L’arqueologia demana esforç i molta constància.

I vostè, aragonès de naixement, com va descobrir les potencialitats arqueològiques que oferia la comarca?

A l’inici de la meva tesi doctoral sobre el paleolític mitjà em va arribar a les mans, casualment, unes imatges fotocopiades de territoris de la Noguera que havien estat objecte d’uns estudis incipients. Jo que era jove, amb imaginació i ganes d’obrir l’arqueologia fora de l’entorn barceloní, em va interessar aquesta zona del prepirineu ja que veia que hi havia molt desequilibri entre els jaciments trobats al nord dels pirineus i al sud. Vaig començar a treballar en el terreny i volià, ha resultat que és una mina!

A França hi han més jaciments?

No. La qüestió no és si n’hi ha més, sinó que aquí tot just fa 20 anys que ens hi hem posat seriosament i treballant d’una manera sistemàtica mentre que allà en fa més de 100. S’ha començat a equilibrar el nombre de jaciments, però encara hem de treballar més en aquesta zona.

És possible doncs que hi hagin noves descobertes en els propers anys?

Indubtablement. Aquesta és una zona molt rica que s’haurà de continuar treballant en el futur.

La Roca dels Bous i la Cova Gran són jaciments molt importants. Per què?

Ens permeten conèixer amb molta precisió com va ser la transició entre unes especies i les altres. Els Neandertals van ser els primers en poblar el prepirineu i després d’ells van venir altres pobles. Com es va donar aquest canvi? Quines eren les pautes de comportament d’aquests homínids? Les respostes a les preguntes són a nivell internacional i en el territori de la Noguera en podem donar algunes. No obstant, els projectes que s’estan desenvolupant són tan o més importants que el propi jaciment.

Es refereix a la museïtzació, la difusió del treball arqueològic…

Sense la difusió, el treball dels arqueòlegs queda invisible! Hem d’apostar decididament per obrir a la societat el nostre treball i fer que aflori la nostra història. Cal obrir el nostre treball al públic i fer-los propers i didàctics perquè, si no és d’aquesta manera, queda tot amagat.

I per això han creat el projecte 2.0 a La Roca dels Bous?

Exacte! Visites el jaciment amb l’Ipad, interactues, veus i aprens. És necessari fer això perquè la Roca no és com un museu de pintura convencional. Les noves tecnologies ens permeten fer exposicions noves cada dia si volem. A mesura que es va avançant en el treball de camp es pot anar incloent informació a les tauletes digitals així com també explicar la metodologia que fem servir. Un museu en canvi constant i a preu reduït! On ho trobes això?

Aquests tipus de projectes de museu no es veuen arreu. Es senten sols capitanejant la difusió de l’arqueologia?

Sí. La nostra feina té un problema principal: No es veu. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per exemple, pot invertir  milions d’euros en jaciments, i resulta que no els sap fer rendibles. No surten a l’exterior, no es fan visibles. Els temps han canviat i ja s’ha acabat aquelles èpoques on els arqueòlegs es quedaven a la seva torre d’ivori allunyats del món. S’ha de sortir al carrer i ensenyar el que fem. Nosaltres ja ho estem fent i tenim encara més projectes de difusió, però malauradament no tenen el suport que caldria; “L’escola adopta un monument”, per exemple, no gaudeix de cap tipus de subvenció malgrat el seu èxit en els centres educatius.

De qui és culpa?

De tots. Investigadors, institucions, organismes oficials…s’han d’obrir les mentalitats i veure que la projecció social és igual d’important com la recerca, i que els projectes de difusió necessiten tant o més suport i implicació que els d’investigació. Nosaltres sabem com i perquè ho fem.Però ho sap la gent? Si la resposta és negativa, tenim un problema.

És valorat el treball de difusió en el món de l’arqueologia?

En absolut. Podríem estar sortint cada dia a totes les televisions del món que no es valoraria. Només compten les revistes científiques! En Xavi Roda, director del jaciment de la Roca del Bous, té un gran currículum, però tot el treball de projecció que està fent del jaciment és inútil acadèmicament parlant.

Creu que la difusió dels jaciments a Sant Llorenç, pot arribar a suposar una activació turística en aquest territori mancat d’indústria?

Totalment. A Sant Llorenç i a la comarca de la Noguera. És cert que no té indústria, però té un actiu paisatgístic enorme. La projecció donarà a la zona un desenvolupament econòmic derivat del turisme. Tenim un tresor que s’ha d’aprofitar.

Els tresor són els jaciments. Quantes hores passen excavant?

La nostra feina no només es basa en el treball als jaciments. Sobre el terreny podem estar-hi entre 5 i 6 hores al dia, però després hi ha una tasca de laboratori i de reflexió comuna sobre el material que ens trobem. És bàsic fer-se preguntes sobre els descobriments, no hi ha cap altra manera per trobar respostes que et facin avançar en les teories. La clau està en qüestionar allò que surt del jaciment.

Tantes preguntes poden acabar amb teories acceptades…

La nostra lluita és contra els tòpics establerts! La reflexió i l’estudi ens permet trobar noves vies històriques fins ara desconegudes. No és que això sigui però sempre així. Els arqueòlegs ens equivoquem molt, ens replantegem coses i discutim. Algú no entendrà com és que si som experts, errem, però això és molt bo. Equivocar-nos ens obre nous camins.

De fet, és curiós que no l’encertin sempre amb tanta tecnologia com disposen.

La tecnologia ens facilita molt la feina, però la tasca de contextualitzar la fem els arqueòlegs. No obstant, la ciència ha avançat molt durant la darrera dècada i ens ha facilitat el treball. 20 anys enrere, no sabíem el que era l’ordinador, i ara ens passem 8 hores cada dia davant la pantalla. La tecnologia és imprescindible per la tasca de concreció i encara ho serà més en el futur.

Per tant, haver descobert un jaciment com La Cova Gran l’any 2004 ha estat molt millor que no pas si s’hagués trobat als anys 70.

Segur. El treball en els jaciments de fa trenta anys no era el mateix que ara i d’aquí 25 no serà igual que l’actual. La metodologia de treball d’abans era menys curosa que ara, i aquest fet significava la pèrdua d’una informació molt valuosa. Actualment tot es concreta més. Quan treballàvem fa anys amb projeccions, plantes i alçats, ho fèiem a mà, ara això ja queda com un passat molt llunyà.

I encara ho serà més amb el pas dels anys…

L’arqueología evoluciona com la societat. De fet ja hi han treballs amb un nivell tècnic molt alt que ens permeten veure en 3D molts materials.

Amb els anys que fa que es dedica a l’arqueologia i a la docència, ha notat un augment de l’interès dels joves estudiants?

Sí, i és una cosa que m’omple d’orgull. Ja no només pels estudiants que volen dedicar-se a l’arqueologia, sinó també per aquells que han agafat altres vies professionals i que encara em recorden. Fins i tot ja hi ha qui em coneix pels pares, que vaig tenir com alumnes.

Ha arribat l’hora de passar el relleu?

Ja s’està fent. Jo no sóc el director dels museus. Estic aquí com un dels caps visibles, però jo no vull ser el protagonista de res. La sort que tinc és que l’equip de treball que treballa en aquests jaciments són gent molt preparada i amb uns bastos coneixements sobre el tema. Estic molt tranquil en aquest aspecte.

Advertisements

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: