//
you're reading...
Uncategorized

“La crisi alliberarà als pagesos del pes de les multinacionals”

El balaguerí Josep Pàmies és un pagès ecològic, un home que viu la vida sanament i que vol que la resta de la gent també ho faci. Per aquest motiu, ha lluitat i lluita contra els transgènics, “productes químics molt nocius per tot aquell que els ingereix”. Bregador pels seus ideals fins a les darreres conseqüències, Pàmies treballa de manera intensa fins al punt de la desobediència als dictats comercials i polítics. No obstant, el pagès més mediàtic de Ponent assegura que ja es mira les coses des d’una perspectiva “més relaxada”, i demana el relleu.

 

Es parla molt dels transgènics però pocs sabem dir què són exactament…

Un transgènic és un producte que no ha estat tractat d’una manera natural. Tu pots agafar dues fruites i creuar-les sense tenir cap por a que allò resulti perjudicial per la salut. Un pera i una cirera, per exemple, podrien donar algun altre fruit sense cap problema, però es podria fer això entre una maduixa i un salmó? La tecnologia ho permet actualment i els productes transgènics són precisament això. S’agafa un gen d’un bacteri d’insecticida i es creua amb el genoma del blat de moro, que acaba sent una fàbrica de produir bacteris. Aquests productes són el que ens mengem!

És un aliment purament químic doncs…

Són productes que sense la intervenció de la tècnica mai s’haguessin pogut reproduir. La naturalesa mai ho hagués permès. No obstant hi ha qui deia, com l’ex conseller d’agricultura de la Generalitat Josep Grau, que una nectarina o una mula eren productes transgènics perquè estaven creuats. No en tenia ni idea de les nocions bàsiques de la pagesia…

De quina manera afecta a l’humà la ingestió d’aquests aliments?

Hi ha diversos investigadors que han alimentat rates amb soja i blat de moro transgènics i han vist que reproduïen diverses malalties en un any i com els fetges dels animals es destruïen. Si fem la comparació amb l’ésser humà, conclourem que trigarem una mica més, però al final ens acabaria passant com les rates del laboratori. A partir d’aquestes investigacions, molts països europeus van decidir prohibir els cultius transgènics. Itàlia, Alemanya, Àustria, França…

Espanya no…

Som l’únic país d’Europa on se’n cultiva sense prohibicions. Som uns inconscients.

Com s’explica que el país estigui a la cua en aquest àmbit?

Pressions. Els altres països tenen governs forts i potents que s’han plantat quan ha calgut. A Espanya el govern socialista ha estat sempre submís a les “amenaces” dels Estats Units que diuen “si no compreu blat de moro no podreu exportar ni pernils, ni sabates…” Es pot veure als cables de la famosa xarxa Wikileaks. Ser el germà pobre d’Europa ha dut al país a no plantar-se davant els transgènics.

Però amb el lliure mercat els productes transgènics poden entrar igual en aquests països on hi està prohibit el seu cultiu… què passa quan es dóna aquesta situació?

Hi ha les etiquetes. La gent que vol menjar transgènics ho pot fer a la resta d’indrets d’Europa, se’n troben, però la normativa d’etiquetatge és compleix i, en conseqüència, el client sap d’on ve el producte que compra.

Sabem el què mengem?

L’etiqueta és la base, i aquí no es compleix amb la llei. No obstant, hi ha molts productes on hi figuren els d’additius, conservants… i es continuen comprant igual. Cal una conscienciació com les que fan els col·lectius Slow Food o la Revolució Dolça, per saber què és allò que ens posem a la boca, i ja no només de transgènics, sinó de també de tota aquesta producció “plastificada” que es troba als supermercats. Un president de dretes com Nicolas Sarkozy ja va dir al seu dia que en les darreres dècades s’han anat posant a la nostra dieta prop de 50.000 matèries químiques que mengem, respirem, olorem… i que abans no hi eren. Com és que en aquesta societat tant tecnificada com la nostra ens trobem cada dia amb més casos de diabetis, càncers, al·lèrgies? O és un fracàs de societat, o una estratègia d’alguns per fer que aquest món estigui malalt.

Quin futur li veu a la seva lluita contra els transgènics?

Moriran sols. Aquest ha estat un invent que ni els propis pagesos s’ho creuen i ja molts d’ells comencen a fer-se les seves llavors sense comprar-les a les grans multinacionals. Fa uns anys les compràvem totes, i això suposava tenir una gran dependència de les empreses alhora que provocava una pèrdua dels orígens i de les varietats autòctones. Això ara amb la crisi ha començat a canviar.

Les dificultats econòmiques han fet obrir els ulls als pagesos?

La crisi deslliurarà als pagesos del pes de les multinacionals. Molts d’ells s’havien convertit en simples treballadors que obeïen els seus dictàmens sense tenir cap iniciativa. Poc a poc però la gent se’n va adonant que l’alimentació és un tema massa seriós com per deixar-lo en mans de quatre especuladors.

Com hi responen a aquest fet les multinacionals?

S’adapten. Moltes d’elles ja tenen la seva secció de llavors ecològiques. La societat està canviant inevitablement. No sé si estarem a temps de salvar el planeta però vaja…

Hi ha relleu per seguir la seva tasca en pro dels productes ecològics?

De relleu n’hi ha i és normal que sigui així perquè les idees que tinc les vaig agafar d’altra gent que lluitaven com ho faig jo. Després de molts anys dedicant-me a fer aquesta tasca, crec però que ha arribat l’hora de donar pas a la gent jove i que siguin ells els que abanderin la defensa de l’ecologia. Si tingués 30 anys menys tot el que tinc al cap ho tiraria endavant, però han de ser ja uns altres els que ho facin. Les coses me les prenc ara des d’una altra perspectiva, encara que sempre amb els cinc sentits posats en contra dels transgènics. De fet, és això el que em dóna vida.

És la distancia amb el consumidor el principal problema dels productes ecològics?

Un d’ells podria ser aquest. Fins ara el pagès només es dedicava a produir els productes sense entrar en els processos de distribució i comercialització. Així, amb els intermediaris, el preu augmenta molt i el client es decanta per comprar altres aliments. Ha arribat el moment que el propi pagès sigui el responsable de vendre el que crea.

Vostè ha estat pioner en la difusió de productes prohibits com l’Stèvia. Ara la Unió Europea n’ha aprovat la comercialització de l’edulcorant d’aquesta planta. Sembla que la desobediència dóna els seus fruits…

És aquest un primer pas, però la planta encara no es pot comercialitzar. Les bones propietats que té l’Stèvia pels diabètics, per exemple, fa por a la indústria farmacèutica, que no vol que entri al mercat. D’altra banda jo cultivo diverses plantes que estan prohibides però que són molt beneficioses per la salut i que la gent em demana. Així ho continuaré fent.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: