//
archives

Archive for

Balaguer contracta sis agents cívics per millorar la convivència a la ciutat

L’ajuntament de Balaguer ha contractat, a través d’un pla d’ocupació, sis agents cívics per tal que contribueixin a millorar la convivència i al foment de les conductes cíviques entre la ciutadania. L’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, i la regidora de Serveis a les Persones, Rosana Montané, an presentar el passat dimarts el cos d’agents cívics, que van començar l’endemà a circular, en parelles, pels carrers de la ciutat. Els agents treballaran a partir de la ordenança de Policia i Bon Govern, normativa en la que s’estableixen una sèrie de pautes, molt sovint desconegudes, que ajuden a millorar la convivència i el respecte entre la ciutadania, així com a fer un bon ús dels espais i els equipaments públics. Els agents, que en cap cas tenen capacitat sancionadora, es dedicaran a advertir i informar a les persones que incompleixen aquesta normativa. Amb tot, sí que en podran traslladar els incidents detectats a la Policia Local perquè prengui les mesures pertinents. També recolliran queixes i suggeriments dels ciutadans. Aquest cos farà especialment incís en les problemàtiques de civisme més freqüents a la ciutat: la circulació viaria, la tinença i circulació d’animals domèstics i la recollida i reciclatge de residus. Pel que fa a la circulació viaria, els agents advertiran als conductors que aparquen en doble fila i sobre les voreres i els passos de vianants. Respecte a la tinença i circulació d’animals, incidiran sobretot en la necessitat de dur-los lligats i recollir els seus excrements. Finalment, informaran sobre els horaris de tirada de la brossa i el correcte ús de cada contenidor. Els agents aniran uniformats amb una jaqueta taronja i blava per tal que els ciutadans els puguin identificar i també duran a terme diverses campanyes informatives per donar a conèixer l’ordenança de Policia i Bon Govern. Aquesta actuació, finançada per Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i cofinançada pel Fons Social Europeu, tindrà una durada de sis mesos. Al respecte, l’alcalde ha recalcat que tot i que s’han marcat els citats eixos de treball, la seva feina estarà en constant evolució.

Borràs es penedeix de no haver fet un aparcament al Mercadal l’any 1994

L’ex alcalde de Balaguer, Josep Borràs, lamenta que durant el seu mandat com alcalde no es realitzés l’aparcament soterrat a la plaça del Mercadal. En declaracions a aquest diari, Borràs va assegurar que quan es va proposar la creació d’un pàrking hi va haver molta gent que s’hi va oposar ja que “hi havia una por que les obres duressin molts mesos i que, aquest fet, fes baixar l’activitat comercial de la zona” encara que reconeix que aquesta hagués estat una obra important per la ciutat.

En aquest sentit, el convergent va defensar a ultrança l’avant projecte que té l’equip de govern actual i que planteja construir una zona per vehicles just a sota de la plaça. Borras va afirmar que “moltes ciutats que tenen una estructura similar a la de Balaguer tenen un aparcament per tal de facilitar la peatonalització de diverses parts de la ciutat”, un fet que el fa preguntar-se per què la capital de la Noguera no pot fer el mateix.

Borràs, que va ser alcalde des de 1991 a 1995, va assegurar també que el de Roigé és el quart projecte de peatonalització del Mercadal que es vol tirar endavant després del pla de Gregori Gallego, que preveia una zona d’automòbils just a sota del vial per on hi circulen i deixant lliure la part central, del seu, similar al que es presenta ara, i el del socialista Miquel Aguilà, que tenia projectat un aparcament al carrer Minerva i que va ser aprovat pel consistori. Les idees d’Aguilà suposaven, no obstant, una peatonalització parcial de la plaça i no total ja que els cotxes haurien de passar per un costat del Mercadal per arribar a aparcar. Segons Borràs, Aguilà mai “es va mullar” en relació al projecte que va presentar quan era alcalde, un fet que lamenta ja que, aquelles circumstàncies demanaven que tots els partits donessin suport a l’equip de govern d’aleshores. Borràs va voler deixar clar també que un aparcament és totalment viable en aquesta zona i que l’arqueologia no és cap impediment per fer-ho possible, com així va publicar LAMAÑANA la setmana passada.

Roigé dubta de l’assoliment del pacte fiscal i posa com alternativa la independència

La reclamació del pacte fiscal per part del govern de la Generalitat a l’estat espanyol és un dels debats més candents de l’actualitat i que provoca reaccions de tot tipus. Nombrosos polítics i personalitats de diversos àmbits de la societat expressen des de fa mesos els arguments a favor o en contra de la petició que farà oficial l’executiu d’Artur Mas en els propers mesos. El darrer en mostrar els seus postulats sobre el tema ha estat l’alcalde de Balaguer Josep Maria Roigé, que va afirmar la setmana passada que l’acord amb Espanya s’intueix vital per què Catalunya no perdi definitivament el lligam amb l’estat. Segons el batlle convergent “el pacte és necessari i just”, encara que va assegurar tenir dubtes sobre un acord positiu pels interessos dels catalans a tenor de la majoria absoluta que disposa el Partit Popular a Madrid. Si aquest fet s’acabés produint, Roigé va declarar que l’únic camí que li quedaria a Catalunya només seria un: la independència.

En aquest sentit l’alcalde de la capital de la Noguera va apostar per fer un planteig ferm i decidit cap a la plena sobirania ja que, si no hi ha pacte, voldrà dir que “Espanya no ens vol”. El líder de CiU creu que “no passaria res” si Catalunya marxés d’Espanya i va comparar-ho amb una parella que es divorcia. Així, creu que les relacions entre les dues nacions han d’acabar si no són “de igual a igual” perquè “no hem d’acceptar més que siguem la part de la parella que sempre acabi per pagar el beure”, encara que va voler deixar clar que en cas que Catalunya aconseguís l’estat propi, mantindria les relacions amb tots els estats de la Unió Europea, inclosa Espanya, ja que “nosaltres continuaríem sent europeus”. Roigé va acabar el seu al·legat dient “visca Catalunya lliure”.

Cal recordar que l’alcalde de Balaguer va ser nombrat el passat 14 de desembre a Vic com a vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis per la Independència, que pretén, en el termini de 2 anys, organitzar un referèndum sobre la independència a nivell de Catalunya. L’organisme, que té l’alcalde de la capital d’Osona Josep Maria Vila d’Abadal com a president, ha reunit ja més de 200 municipis del principat, d’entre els quals s’hi troba Artesa de Segre.

“Volem lo tren”

La Generalitat de Catalunya vol reduir el servei de la línia de tren que enllaça Lleida amb la Pobla de Segur i que passa per Balaguer. El motiu: els retalls del govern i l’elevat cost de manteniment de Renfe “fora de mercat” segons Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Davant aquestes voluntats de l’executiu català, ja han aparegut veus crítiques que demanen a la ciutadania que es faci escoltar sota el lema “Volem lo tren” que al 1984 ja va salvar la línia de la desaparició.

 

L’Associació Promoció del Transport Públic creu que una reducció d’oferta a la línia de tren entre Lleida i la Pobla de Segur faria tancar la línia en poc temps. Per això anima a la societat de Lleida, la Noguera i el Pallars, a ressuscitar l’esperit ‘’Volem lo tren’’, que al 1.984 va evitar el tancament de la línia, i que al 2012 hauria d’evitar la degradació del servei. Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic, explica que aquesta línia no s’ha de retallar però sí reformar. Algun d’aquests canvis passarien per no fer coincidir en hora i trajecte el servei de bus i tren. Una altra modificació seria utilitzar un material mòbil més lleuger que l’utilitzat actualment. L’associació ha argumentat que tot i la crisi econòmica, la demanda del servei és de 226.000 viatgers anuals, quatre vegades més que els viatgers transportats per l’Aeroport d’Alguaire. Aquesta entitat creu que l’alt cost operatiu del tren (uns 4 milions d’euros) no és conseqüència de la baixa demanda a la regió de Ponent sinó de la mala planificació d’aquest servei públic.

Riol declara que s’haurien de coordinar els horaris de bus i tren, tots dos de la seva competència exclusiva, per generar una oferta més atractiva i incrementar-ne l’ocupació. Dels tres trens diaris per sentit entre Lleida i la Pobla, un d’ells està totalment solapat amb un servei d’autobús. Alternatives que proposa el col·lectiu passen per utilitzar trens petits en comptes dels grans per estalviar combustible i incrementar l’ocupació o comprar trens més eficients, petits i ecològics.

Aquesta entitat es pregunta el motiu que fa que els trens i els maquinistes estiguin parats durant dues hores cada dia a la Pobla de Segur i deixen el motor encès tot aquest temps. Amb tot aquest argumentari es vol defensar aquesta línia ja que ‘’que des del 1.984 som testimonis de com les reduccions d’oferta fan baixar la demanda del transport públic i acceleren processos de tancament. Per la seva banda el delegat del govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, va destacar el passat dissabte a Balaguer que l’executiu d’Artur Mas no vol tancar la línia i que només vol fer-la més eficient, un fet que va anar en la línia de les declaracions de l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, que va destacar que “s’han d’assumir els retalls”.

“Ponts ha d’exportar la marca de turisme gastronòmic”

Maria Antonia Pubill va ser escollida com a alcaldessa de Ponts el passat mes de maig i d’ençà s’ha convertit en una de les polítiques més influents de la Noguera. Vicepresidenta del Consell Comarcal, Pubill lamenta la mala situació econòmica que s’ha trobat al consistori del seu municipi, encara que destaca que Ponts té una riquesa cultural capaç de vendre’s més enllà de les fronteres de la comarca, sempre i quan no es faci una variant que acabi amb l’estructura comercial actual. Per Àlvar Llobet

Va arribar a l’alcaldia fa 7 mesos. Com ha estat l’aterratge?

Sincerament, em pensava que l’Ajuntament de Ponts no estaria tant malament econòmicament ja que el seu endeutament mai havia estat massa gran. A més, en el darrer ple, l’anterior alcalde va dir que deixava 1 milió d’euros a la caixa i m’he trobat una situació totalment diferent. Moltes factures pendents de pagar i molts possibles ingressos que podia fer l’ajuntament i que no se’n va fer bé la gestió. L’anterior govern gastava sense control i a més, no gestionava bé el cobrament de les taxes, impostos municipals, contribucions especials dels carrers… que han acabat creant moltes tensions de tresoreria. Ara hem hagut de posar-nos al dia en el cobrament.

Quins són els actius que pot oferir Ponts per fer-se reconeguda arreu?

Ponts ha de vendre el que ja té, no ens cal inventar res. Som la terra de pas i de bon menjar. L’eslogan “Ponts, parada i fonda” està consolidat. Cal difondre aquesta marca de turisme gastronòmic que tenim. Lo Ranxo és un actiu molt potent que cal promocionar, per això varem tirar endavant la iniciativa de donar-li una nova imatge. També hem volgut introduir a la festa algunes novetats entorn a la gastronomia, peça clau de l’activitat econòmica del nostre municipi. Aquest any farem un taller de cuina per a nens i nens amb Lo Ranxo amb la idea de donar a conéixer aquesta tradició culinària. També tenim la idea d’ampliar les activitats relacionades amb la gastronomia al cap de setmana. Podria parlar també de la Col·legiata de Sant Pere, l’església…

Tenint en compte que Ponts és un lloc de pas i que molts turistes hi fan “parada i fonda”, tem que la construcció d’una nova carretera acabi amb això? A Artesa de Segre ja ha passat…

Ponts no ho serà mai com Artesa de Segre. L’impacte d’una variant a Ponts seria molt més important ja que el municipi ha estat sempre cruïlla de carreteres i gairebé el 70% de l’activitat econòmica s’ha generat al seu entorn.

Amb els nous pressupostos, quines actuacions pot afrontar Ponts pel 2012?

El mes de setembre passat varem aprovar els pressupostos del 2011, ja que Ponts tenia els pressupostos prorrogats des del 2008. Ara començarem a treballar amb el del 2012, però dubto que hi pugui haver més inversió a part de la que acabo de citar.

Amb la crisi es parla d’ajustos i d’eliminació d’organismes. S’apunta cap als Consells Comarcals. Vostè que és vicepresidenta del de la Noguera, creu que la comarca podria passar sense la institució comarcal?

La nostra comarca és una de les més grans de Catalunya i amb 30 municipis, la majoria molt petits. Des del Consell Comarcal es presten molts serveis (assistència tècnica als ajuntaments, recollida d’escombraries, turisme, serveis socials…). Molts d’aquests són inviables de prestar des de la majoria d’aquests municipis si no es fan de forma mancomunada. Ara bé, estic convençuda que a l’àrea metropolitana de Barcelona segur que es podrien suprimir organismes.

Hi ha pobles on hi viuen molts pocs habitants. No seria més rendible econòmicament agrupar-los en una mateixa localitat?

Crec que aquest és un tema molt delicat, cal pensar en la identitat, en l’autonomia municipal… segur que hi ha altres fòrmules per fer més sostenible l’activitat municipal, com el mancomunar serveis, que és el que ja es fa des dels Consells Comarcals.

Té un problema de projecció la nostra comarca?

Segurament ens queda molta feina a fer en aquest àmbit, però no crec que sigui un problema.

Amb sectors com el de la construcció esgotats, quines han de ser les noves vies de riquesa en el futur a la Noguera? Turisme rural, pagesia…?

No crec que ara puguem inventar grans noves formes de vida a la nostra comarca, el turisme rural fa temps que ha començat i està donant bons resultats. La pagesia té una gran oportunitat amb el Canal Segarra Garrigues. El que sí que està clar és que cal tots els esforços per ajudar tots els emprenedors que vulguin obrir un negoci o que tinguin iniciatives, aquí és on hem d’estar més atents. A més, avui les distàncies amb altres comarques són relativament curtes, les comunicacions en generals són bones, i per tant això no limita la mobilitat de la gent que no troba feina a casa

Una de les línies que es marca del govern de la Generalitat és l’assoliment del pacte fiscal. Creu que és possible aconseguir-lo?

Si no estem convençuts que ho podem aconseguir no ens en sortirem, però està clar que cal que totes les forces polítiques catalanes es posin d’acord, i sembla que això de moment no passa. Si anem tots a una a Madrid ens poden escoltar, sinó, ho tenim magre.

Què s’haurà de fer, segons vostè, si no s’arriba a un acord amb el PP a Madrid?

Si no s’aconsegueix el pacte fiscal, seguirem com estem actualment, fotuts, però no més que ara. Amb el PSOE tampoc varem aconseguir res, només una cosa positiva, fomentar l’esperit sobiranista. Com més difícil ens ho posin, més es reforça l’independentisme, i això com a país ja ens va bé.

CiU és un partit independentista?

Hi ha molta gent independentista dins de CIU, i cada cop més. De fet, els promotors de l’Associació de municipis per la independència són alcaldes de CIU. Precisament a Ponts en el proper Ple municipal intentarem aprovar l’adhesió a iniciativa del meu grup.

Està preparat el país per marxar d’Espanya?

Jo crec que encara no, encara hi ha gent que no ho veu clar i crec que és imprescindible un gran consens social per poder-ho materialitzar. D’altra banda a nivell organitzatiu ens hauriem de preparar, caldria crear una agència tributària, etc. No és una cosa que es pot fer d’avui per demà, i crec que aquesta Associació de municipis per la independència serà molt útil ja que des dels ajuntaments, les institucions més properes als ciutadans, per poder decidir quin és el camí a seguir, com l’hem de fer, amb la màxima participació possible.

Tem que Catalunya pagui doblement els ajustos veient les polítiques de Madrid?

De moment tots els ajustos que es fan són necessaris ja que la situació és molt complicada.

Un Balaguer alarmante

Llegaba el Amposta tocado, bajo de moral y hundido, y lo que se vio ayer en Balaguer fue justamente lo contrario. Un equipo fresco, dinámico, de jugada y toque que no reflejó su posición en la clasificación, penúltimo, y que pasó por encima de un CFBalaguer que empieza ya a aproximarse peligrosamente a los puestos de descenso y que necesita urgentemente un cambio de racha si no quiere verse involucrado en la angustia que da el vivir en la zona baja. Los dos equipos mostraron un buen nivel de juego en el primer tiempo, digno de ser de los mejores 45 minutos de futbol que se han visto en el Municipal esta temporada. Las jugadas trenzadas eran constantes y las ocasiones llegaban a espuertas por ambos conjuntos. Bonito despliegue futbolístico al que le faltaba la guinda, el gol. Sólo el acierto de los dos porteros, Nogués y Diego, evitaron que se moviese el marcador, y, así, con muchas ocasiones perdidas, se llegó al descanso.

Se antojaba vibrante el segundo tiempo, y así fue nada más comenzarlo. Fue el delantero rojillo, Ermengol, el que salió más enchufado de la caseta y ya a los 50 segundos de reencuentro había adelantado al C.F.Balaguer aprovechando un certero centro de Imaz desde la izquierda que empalmó el ariete rojillo para avanzar a los locales.

Pintaba bien la cosa, aunque, como siempre, los locales demostraron una vez más su acongojo cuando ganan y decidieron reinventar su partido poniendo hombres atrás y esperar al Amposta. Los del Montsià no renunciaron al ataque y, fieles a su estilo, empezaron a montar su ofensiva mareando a un Balaguer que hasta el momento había controlado bien muchos minutos del partido. Así que en el 58, el Amposta devolvió el golpe con con un trallazo de David que hizo inútil el estirón de Nogués. A partir de ahí, los visitantes tomaron el mando y, con sus envites constantes, hizo que el Balaguer se viniese abajo con una facilidad preocupante. A placer ya, el Amposta, que ha marcado ocho goles en dos partidos a los de la Noguera, se avanzó seguidamente en el 70 con un certero remate del defensa Dominguez que fusiló a bocajarro al arquero local sin oposición. La remontada se había culminado y los de Cortés se jugaron todo por el todo dando entrada a Roy y Joanet, que reapareció ayer después de una larga lesión, la única notícia buena del choque para la afición. Con el Balaguer bolcado en ataque, el Amposta encontró espacios y a diez para el final, Gustavo, ponía la sentencia con un disparo de bella factura desde fuera del área. No hubo tiempo para más excepto una vaselina de Ermengol que salió desviada.

Cortés, por su parte, se lamentó de la debilidad mental de sus hombres después del 1 a 0 y pidió un esfuerzo extra para afrontar los vitales partidos que llegan a partir de ahora. El técnico se quejó que la junta no haya fichado en el mercado de invierno y pidió consciencia a la afición para que entienda que “tenemos los que tenemos”.

Balaguer apuesta por “Lapallavacara” como centro para las entidades

El equipo de gobierno de Balaguer ya tiene decidido el uso que le dará al equipamiento municipal conocido como “Lapallavacara” después de meses valorando distintas posibilidades. Según el primer edil de la capital de la Noguera, Josep Maria Roigé, el edificio se destinará a las entidades que quieran hacer uso de las instalaciones, muchas de ellas aún sin estrenar. Por este motivo, el ejecutivo local se ha dado cuatro meses para mantener reuniones con los colectivos de la ciudad que deseen hacer uso del edificio para calibrar cuales serían las salas que mejor se adapten a las peticiones antes de la inauguración oficial del centro, prevista para el mes de abril. El primer edil abrió el abanico de oportunidades a “todas” las entidades desde colectivos de baile hasta la colla gegantera pasando por los grupos de música, y destacó también que el consistorio ya ha elaborado un reglamento de uso del equipamiento, aunque remarcó que no se someterá a la votación del pleno antes de que se “haya hablado con todas las entidades porqué siempre puede haber algún punto que tenga que modificar”.

El convergente declaró también que el uso que harán los entes municipales se podrá complementar con la ubicación en el mismo edificio de un pequeño centro de interpretación sobre el descubridor de la abadía de California Gaspar de Portolà, que se situaría en alguno de los espacios del equipamiento sin que ello supusiese una invasión de las salas. En julio pasado la entidad recibió más de 60.000 euros de la herencia intestada de Milagros Escrivá, para realizar un centro como el que se quiere poner ahora en el equipamiento, aunque el organismo que vela por la difusión del ilustre personaje está estudiando estos días la posibilidad de poner una muestra en el equipamiento sin que haya aún una decisión en firme sobre el tema.

Cabe recordar que “Lapallavacara” es uno de los edificios que se levantaron en el marco de actuación del Pla de Barris impulsado por la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Balaguer y que se inició en 2004. En un primer momento, el gobierno socialista liderado por Miquel Aguilà optó por dedicar el centro a las entidades, una decisión que finalmente ha acabado tomando, años más tarde, el ejecutivo convergente después de más de medio año calibrando los posibles servicios que podría ofrecer el edificio, que sólo ha albergado hasta ahora el Open Internacional de Ajedrez “Ciutat de Balaguer”. La conclusión del gobierno de la ciudad termina con las hipótesis y ideas que han ido llegando al consistorio por parte de varios formaciones políticas de la oposición.

“A Catalunya li falta memòria i autoestima”

Biòloga de formació i vocació, l’Elisenda Vilajoliu Galceran té una altra passió: Catalunya. Així ho demostra en molts àmbits de la seva vida, també en les respostes d’aquest qüestionari. No obstant, al país li cal, segons diu, “memòria i autoestima”. Impossible ser més clar.

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

… pots fer 6 quilòmetres més i visitar La Sentiu també.

Si jo manés…

Intento manar sobre la meva vida, que ja és prou i no aspiro a donar ordres a ningú més.

A Catalunya li falta…

Memòria i autoestima.

I a Espanya?

Tolerància.

 Esculli. Mas, Navarro, Herrera o Junqueras?

Cap.

 Un plat

Els macarrons gratinats i el fricandó que fan les meves dues padrines són insuperables! Qualsevol plat fet a casa amb productes de la terra i acompanyat d’un bon vi de Costers del Segre sempre és una gran opció.

 Una cançó

Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor.

 Una pel·lícula

No sóc cinèfila. L’última que he vist i m’ha agradat força és “Les veus del Pamano”.

El seu darrer llibre

Tot el que no consumeixo en cinema, ho faig en música i llibres! Començo molts llibres i m’agrada fer-los durar. Ara mateix, a la tauleta de nit, hi tinc, començats: Desglaç, de Maria-Mercè Marçal; Joan Salvat-Papasseit; Espejos, d’Eduardo Galeano; el Tribut de Sorra i Fulles a Miquel Martí i Pol; Burmese Days, de George Orwell; Lo trabalh de las mans (en occità), d’Ives Roqueta; un parell de llibres de divulgació científica i crec que encara me’n deixo algun.

 Una noticia que li agradaria llegir

Dimecres van absoldre Camps però fins i tot “els seus” saben que és culpable. M’agradaria que dèspotes i delinqüents com ell, que ens han portat a la situació social i econòmica actual, no poguessin llegir el diari LaMañana des del sofà de casa.

 El seu lema

Amb el somriure, la revolta.

Una aspiració

La independència del país.

Una mania

Potser això de tenir tants llibres començats i no voler que s’acabin.

 Amb quin balaguerí il·lustre aniria a sopar?

Amb el científic Joan Oró. Era fill de Lleida però va mantenir una estreta relació amb Balaguer.

 Amb qui mai sortiria de festa?

Amb qualsevol dels que fa uns dies afirmava que en Fraga havia estat un demòcrata.

 Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Tot el que faig al llarg del dia, fins i tot la feina, són coses en què crec, m’agraden i em motiven. Si avui fos el darrer dia de la meva vida faria el mateix (menys comprar-me una T-10 nova).

 Vostè és molt del Barça clar…

Cada cop estic més allunyada del futbol perquè els diners que mou i la violència que genera em fan basarda; però sí, quan he de triar equip, trio el Barça.

 Què és el darrer que fa abans d’anar a dormir

Llegir les últimes notícies als mitjans digitals.

 I el primer quan es lleva?

Somriure i de cap a la dutxa.

 Iphone o Blackberry?

No n’he provat cap dels dos però si me’n regales un, que sigui l’Iphone. Saps que seran els primers smartphones que incorporaran el reconeixement de veu en català? Una empresa nordamericana ja hi està treballant.

 Acomiadi’s

Citant a Joan Solà: adéu-siau i gràcies!

Balaguer busca socis a Àfrica i el Pròxim Orient per recuperar el Pla d’Almatà

Poques setmanes després de mostrar les voluntats per buscar capital que ajudés a rehabilitar el Pla d’Almatà, l’Ajuntament de Balaguer ja ha traçat un full de ruta per tal de consolidar els rics jaciments islàmics. L’equip de govern de la capital de la Noguera està buscant dos socis al nord d’Àfrica i Pròxim Orient per liderar un projecte europeu de recuperació i promoció del patrimoni medieval islàmic comú. Amb aquests s’han iniciat contactes amb arqueòlegs i estudiosos d’Algèria, Tunísia i Jordània per tal que presentin la proposta al seu país. Amb aquesta iniciativa, la ciutat espera consolidar el jaciment musulmà del Pla d’Almatà, un dels més importants de Catalunya amb una extensió de 27 hectàrees, de les quals només se n’han excavat dues. Els problemes econòmics i de prioritats de les institucions han impossibilitat que s’hagi treballat més en aquesta zona, coneguda com la “Empúries islàmica” degut a la seva gran genuïnitat i riquesa.

El projecte que vol tirar endavant l’executiu local tracta d’un pla de cooperació nord-sud de la Unió Europea titulat ‘Mediterranean Sea Basin Programme’, que pretén millorar les relacions, a través de la cooperació, entre les dues ribes del Mediterrani, per la qual cosa els projectes han d’estar integrats per països del sud i del nord. La subvenció cobreix un 90% del projecte, el cost del qual pot oscil·lar entre els 500.000 i els 2 milions d’euros, i la línea d’ajudes a la que vol accedir Balaguer és la de turisme sostenible basat en la millora dels atractius culturals i naturals existents. Per aquest motiu, el projecte pretén recuperar les restes històriques, arqueològiques i monumentals comunes i reincorporar-les a les trames urbanes actuals a través de la senyalització, museïtzació i creació de rutes històriques i arqueològiques, de manera que quedi conformat un conjunt patrimonial comú a les ciutats integrants del projecte.

En aquest sentit, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, va explicar el passat dilluns que l’objectiu és trobar dues ciutats amb restes medievals d’època islàmica disposades a recuperar i promocionar de forma conjunta el seu passat comú. Dit en unes altres paraules, el que s’està buscant són ciutats que tinguin els mateixos problemes arqueològics que Balaguer. Segons Alòs, el que permetria aquest projecte seria la recuperació de les muralles que es troben a la zona així com la continuitat de les excavacions, aturades actualment degut a la crisi econòmica.

Per la seva banda, l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, va assegurar que aquest és una dels jaciments medievals musulmans més importants de la Península i que, malgrat les dificultats econòmiques, es buscaran els recursos necessaris per convertir-lo en un dels atractius turístics del municipi.La ciutat islàmica del Pla d’Almatà data del segle VIII. Inicialment, concebuda com un campament militar s’acabà convertint en una madina (ciutat islàmica) plenament consolidada al segle XI. Tot i el poc terreny que s’ha excavat, hi ha constància que la ciutat comptava amb una zona residencial, un alcàsser, una necròpolis i una àrea industrial, a més a més d’una mesquita ubicada als terrenys que actualment ocupa el santuari del Sant Crist. Avui en dia és visitable una petita part del Pla d’Almatà, que es preveu ampliar el proper mes de març amb la consolidació de dues noves cases.

Cal recordar que els jaciments van ser objecte d’un pla director elaborat fa un any i mig pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que parlava de la realització d’una museïtzació de les excavacions. Les voluntats de l’organisme català no s’han acabat complint per culpa de la situació actual, i no hi ha una data marcada per iniciar el projecte. No obstant, des de la Generalitat es va assegurar fa pocs mesos que es posarien els recursos suficients per tal de protegir com a mínim les muralles ubicades a la zona, que es van degradant progressivament ja que estan a l’aire lliure i pateixen els embats d’algunes motocicletes que hi passen per damunt. Des del Departament català es va mostrar la voluntat d’intervenir quan abans millor per evitar un major deteriorament de les muralles, un fet que va ser molt ben acollit pels responsables del Museu Comarcal de la Noguera.

Des del centre comarcal es va declarar que malgrat no haver-hi unes possibilitats de museïtzació imminents, es continuen amb els treballs de consolidació dels jaciments així com amb la creació de zones amb indicacions i plafons informatius. Alòs va remarcar que, de moment, no es podran obrir nous espais per ser excavats i que els treballs es centren en no perdre allò que ja s’ha descobert. El Pla d’Almatà serà l’escenari properament d’un episodi del programa de Tv3 “Sota Terra”.

La arqueología permite la construcción de un parking en el Mercadal

Desde que el alcalde de Balaguer Josep Maria Roigé anunció que su gobierno contemplaba la posibilidad de construir un aparcamiento subterráneo en la plaza Mercadal y que ya se había puesto en contacto con distintas empresas para llevarlo a cabo, las especulaciones y las críticas se han contado por decenas. Particulares y partidos políticos han dado sus opiniones sobre la conveniencia o no de abordar la obra, que la ejecutaría una empresa privada según informó el primer edil. Uno de los argumentos más defendidos por los opositores al parking es el de los problemas que se encontraran las máquinas cuando abran el firme de la plaza, ya que en el subsuelo se hallan numerosos yacimientos arqueológicos.

Nada más lejos de la realidad. En la zona dónde están previstas las obras, en el centro de la plaza delimitada por el perímetro de árboles interiores, no existen tales restos ya que, antiguamente, el Mercadal era un espacio extramuros de la ciudad y donde solo se encontraban campos, un hecho que hace imposible el encuentro de grandes edificaciones y piezas de museo. No obstante, los arqueólogos que estudiaron el terreno en el año 1.994, cuando se hicieron las obras en el espacio bajo mandato del convergente Josep Borràs, aseguran que se encontraron varias construcciones interesantes, aunque todas ellas en los ángulos de la plaza y en los pórticos, y ninguna de ellas en las partes centrales de la plaza.

Así, se trabajó en aquel entonces en la documentación del sistema constructivo de la acequia conocida como sèquia del Cup que se encuentra debajo de una parte de los pórticos de la plaza, la excavación arqueológica de la muralla medieval a la entrada de la calle Gaspar de Portolà, la que da al Mercadal desde el puente, y en diversos sondeos en la entrada de la calle d’Avall, Santa Anna y en el espacio delantero del ayuntamiento, que fue excavado poco después. A 1,70 metros de profundidad se halló parte de un muro construido alternativamente con bloques de piedra y tramos de guijarros ligados con tapial relacionado con otros niveles arqueológicos de materiales exclusivamente de época andalusí.

Según Josep Benseny, responsable de la excavación y autor de la memoria de los trabajos que curiosamente nadie ha pedido desde su elaboración, se trata probablemente de una de las almunias al sud de la ciudad que presenta distintos espacios diferenciados. Uno de ellos sería un patio o jardín donde se localizó una estructura hidráulica con un desagüe, bases de pilares y un silo rico en cerámicas de mucha calidad. El otro correspondería a los recintos que se ubicarían alrededor del gran espacio en los que apareció un horno del que aún falta conocer la función y la base de un molino. En otro recinto había el pavimento de tejas.

 

El cuarto proyecto para una peatonalización inalcanzada

El proyecto de parking de Roigé es el cuarto que se quiere llevar a cabo después que todos sus antecesores en democracia fracasasen en sus voluntades de peatonalizar el centro histórico. El alcalde del PSUC Gregori Gallego, fue el primero en hacer la intentona de eliminar los coches con un aparcamiento subterráneo que tenía la peculiaridad de estar situado justo debajo de los viales por donde circulan los automóviles. El poco número de plazas que cabían hicieron desestimar la propuesta, que fue retomada años más tarde por el primer edil convergente Josep Borràs, que no dio el paso definitivo “debido a la oposición de un nutrido grupo de comerciantes, que temieron la duración de las obras”. Según relata el mismo Borràs, la determinación de no peatonalizar el casco antiguo “ha sido una de las decisiones de las que más me he arrepentido en mi vida”. El que fuera alcalde a inicios de los 90 defiende ahora a capa y espada la construcción de un espacio bajo el Mercadal.

Finalmente, con la llegada del Pla de Barris se trazó una nueva propuesta para sacar los vehículos de la plaza que consistía en la construcción de un espacio en la calle Minerva. El alcalde socialista Miquel Aguilà sigue argumentando la viabilidad del plan, aunque ya hay voces que hablan de que con este parking, ya aprobado, la plaza quedaría semi peatonal ya que habría tráfico en la plaza para ir a aparcar.

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers