//
you're reading...
Editorial

Regidors piuladors

En els primers plens de la nova legislatura, alcalde, regidors i públic han assistit a l’aparició d’un element inèdit fins ara i que apunta a un canvi en la dinàmica política municipal: Twitter. L’ús en els plenaris per part d’alguns membres dels partits representats al consistori d’aquesta xarxa social que permet enviar missatges de 140 caràcters, ha suscitat un debat entre partidaris i detractors. La discussió és una: Poden piular els regidors mentre s’està celebrant el ple? Més enllà de les opinions personals que cadascú pugui tenir sobre la necessitat o no de l’ús de les noves tecnologies en política, el que sembla clar és que les xarxes socials, i en especial Twitter, permeten obrir el debat consistorial a un públic que rarament s’acostaria a la sala de plens al mateix temps que facilita la comunicació instantània amb la ciutadania. Durant la sessió plenària, l’ús d’aquesta plataforma li permet al polític enviar moltes més idees i conceptes que no pas si hagués d’esperar el torn de paraula amb l’afegitó que tothom que ho vulgui pugui contestar al moment. La immediatesa  és l’estil del segle XXI, i la política ha d’enganxar-s’hi si no vol perdre encara més el contacte amb les noves generacions. Si els partits pengen tothora missatges i conceptes per Internet, per quin set sous no pot fer el mateix un regidor municipal en relació als temes que s’estan tractant en els plens? “Perquè han d’estar dedicats a la seva feina”, argumenten alguns que es creuen que els plens és el lloc on l’han de desenvolupar.

Acceptant aquesta tesi absurda, la solució per saber si la fan passa precisament per Twitter. L’enviament de missatges a la xarxa per part dels regidors seria perfecte per controlar-ho. Les piulades obligarien tothom a posar els cinc sentits en l’ordre del dia, un fet que, a jutjar per algunes cares i actituds, ara mateix no passa. S’hi poden fixar aquest mes.  Ens enganyarem però si pensem que la tasca dels regidors, com la del parlamentari o del congressista, és escalfar la cadira durant un cert temps cada quatre setmanes. Un exemple: el responsable d’obres públiques de l’Ajuntament de Balaguer, Miquel Vendrell, no ha parlat encara en cap dels plens que s’han realitzat des del mes de juliol. Vol dir això que no treballa? Em consta que ho fa i molt. Si algú li obrís un compte on poder fer els seus tweets durant el ple, la sensació d’invisibilitat desapareixeria al moment i tothom sabria el que pensa sobre els temes que es tracten. Problema resolt i la transparència augmentaria per major glòria del partit del govern.

No obstant, per validar tots els arguments exposats s’ha de partir d’una base sense la qual no s’arribarà mai a un punt de confluència entre els defensors i els contraris de la integració de les xarxes en el panorama polític. Cal que les plataformes socials com Twitter, Facebook o Google+ siguin vistes sense prejudicis i no únicament com espais dedicats a l’oci i al safareig. Les tecnologies 2.0 poden ser utilitzades també per moltes altres coses, entre les quals s’hi troba l’activitat de les formacions polítiques.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: