//
you're reading...
Reportatges

La clau de l’enigma Colom

La història és una realitat en si mateixa. Tot allò que veiem en els llibres ens ho prenem com un esdeveniment real i inamovible sense que ens plantegem el fet de fer lluir l’esperit crític que ha de fer-nos qüestionar el passat. És precisament això el que ha dut a terme l’historiador català Jordi Bilbeny sobre els esdeveniments que van tenir com a protagonista en el segle XV el descobridor d’Amèrica Cristòfor Colom. Tirar la vista enrere i fer-se preguntes. Les tesis que parlen de l’origen genovès de l’almirall són molt acceptades i assumides, i és molt difícil poder revocar tants anys d’un pensament encarat en aquesta mateixa direcció. Colom era italià. Ho sap tothom. No obstant, els documents que demostren que aquest fet podia no ser així es conten per centenars, i és aquí on s’obre la porta a la possibilitat que el descobridor hagués nascut a Catalunya. Res és segur, però gràcies en part a la infanta de Portugal Felipa de la nissaga dels Urgell de Balaguer, en podem tenir la certesa. Ella és la clau de l’enigma Colom. Per Àlvar Llobet

Diu la història que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica l’any 1492. És aquest un fet acceptat i irrebatible per molts i que ha fet que el descobridor sigui un dels personatges més coneguts de totes les èpoques. Només cal preguntar per ell, i tothom en donarà raó. Colom va ser el primer en posar els peus en el nou món després d’un llarg periple per mar. Què més se’n sap però d’aquest almirall que els historiadors associen sempre amb tres caravel•les i amb els tres germans d’una família anomenada Pinzón? L’aiguabarreig històric és enorme quan es volen fer passos en direcció als orígens de l’il•lustre aventurer. Molts historiadors han escrit en cròniques i anàlisis, i són tesis molt esteses i acceptades, que el navegant va nàixer a Gènova en el si d’una família de llaners. D’altres, com l’investigador d’Arenys de Mar Jordi Bilbeny, apunten camins radicalment oposats i que es centren en la seva catalanitat. De fet, la seva idea sostinguda des de fa temps entronca amb tot allò que moltes generacions de famílies catalanes i investigadors afirmaven sobre els orígens de Colom. Només un exemple. L’any 1927, l’historiador peruà Luis Ulloa publicava a la revista balaguerina Pla i Muntanya un extens article que versava sobre la catalanitat del descobridor, un fet que, en paraules del periodista i polític Joan Sauret, remourien “els centres d’investigació històrica” ja que “les proves són evidents”. El mateix Ulloa anunciava ja llavors que “la tesi de la catalanitat de Colom és avui la més sòlida de les que hom sosté a l’entorn de la nacionalitat de l’insigne navegant”.

Bilbeny doncs, no ha estat el primer en descabdellar la vida del descobridor, però les seves investigacions serveixen ara per reblar diverses hipòtesis formulades des de fa dècades. El del Maresme afirma que Colom havia nascut a Catalunya, que era un home d’estat i no un senzill plebeu, i que es va casar amb Felipa de Coïmbra, néta de Jaume d’Urgell “El Dissortat” que va caure en desgràcia arran del Compromís de Casp, i besnéta de Pere III “El Cerimoniós”, ambdós nascuts a Balaguer.

Acostumats a la imatge d’un Colom italià, no és d’estranyar que la traça històrica que defensa la seva catalanitat sigui sovint menystinguda i desacreditada. No obstant, la via seguida per Bilbeny i d’altres investigadores com Josep Mayolas o Caius Parellada desmunta fil per randa una història que ha persistit durant segles. En realitat, Cristòfor Colom, diu Bilbeny, era Joan Colom i Bertran, noble navegant català la biografia del qual coincideix plenament amb la que oficialment s’ha escrit del descobridor d’Amèrica. Símbols heràldics, família i noms encaixen “si es comparen les dades”, alhora que es desmenteix la peregrina teoria que el fill d’un llaner arribés als cim més alt de l’estructura d’un estat. És possible que ho aconseguís enganyant el rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés? Una de les respostes més plausibles passa per considerar que Colom, home d’estat, s’emparentés amb una dona de la reialesa de Portugal que, alhora, ho era també de Catalunya. Felipa d’Avis i d’Aragó, coneguda com a Felipa de Coïmbra. Així va ser segons la via històrica catalana, i, per aquesta raó, el descobridor va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional. De quina altra manera hagués pogut rebre les armes reials i els títols de governador general i virrei que estan documentats? El noble descobridor es lligava d’aquesta manera amb la reialesa portuguesa, però, qui era realment Felipa de Coïmbra? Com es van arribar a conèixer amb Joan Colom?

L’infanta Felipa va ser una noble catalana i portuguesa que alhora va desenvolupar un paper cabdal en l’humanisme europeu del segle XV. Era filla del duc de Coïmbra, Pere de Portugal i d’Isabel d’Urgell i d’Aragó, primogènita del balaguerí Jaume d’Urgell “El dissortat”. Per línia paterna era néta de Joao I i Felipa de Lancaster, princesa anglesa. El seu pare Pere de Coïmbra, esdevindria regent de Portugal a la mort del seu germà Duarte I i durant la minoria d’edat del fill d’aquest, Alfons V. Dona refinada i de gran coneixement, Felipa de Coïmbra va ser a més a més l’administradora dels bens del seu germà Pere IV El Conestable quan va esdevenir rei d’Aragó i comte de Barcelona després de la Guerra Civil catalana de 1462 que va enfrontar Joan II d’Aragó i els remences d’una part, i les institucions catalanes de l’altra pel control del principat de Catalunya.

Pere IV era un Urgell, acèrrim enemic de la família dels Trastámara, vencedors en el Compromís de Casp que va acabar amb la nissaga dels reis balaguerins. Joan Colom i Bertran havia lluitat al seu costat durant la Guerra Civil i, poc després, va esdevenir diputat entès en comptabilitat, un fet cabdal per la coneixença amb Felipa de Coïmbra, responsable dels recursos del seu germà rei. D’aquesta manera Joan Colom va viatjar amb naus navals fins a Portugal diversos cops, com així es pot veure en les cartes de l’època, per tractar dels recursos catalans, un fet que, en paraules de l’historiador Josep Mayolas, “podia haver propiciat el coneixement entre Colom i Felipa”. La concordança tècnica i ideològica és un punt que podia fer pensar en el casament entre els dos sobre l’any 1.464 o 1.466. Els portuguesos deixaran escrit que Colom és infant de Portugal i que viu en aquest país durant anys, una data que concorda amb el naixement del fill de la parella, Ferran Colom al 1468, susceptible un dia de cenyir la corona catalana i a ser, per influència materna, un erudit en lletres, una amenaça que Ferran el Catòlic es va encarregar de desactivar fent entrar el jove Colom en religió. D’altra banda i segons Bilbeny, la dona que apareix com esposa de Colom en les cròniques oficials, Felipa Moniz Perestelo, és un personatge inventat ja que “no hi va haver cap membre real de la família Moniz Perestelo que es digués Felipa”.

El fill de Colom, descendent de la família Urgell, era la darrera esperança perquè la nissaga tornés a governar després que els Trastámara s’haguessin encarregat d’eliminar tot el vestigi generacional. Per aquest motiu, el descobridor va demanar al rei d’Aragó el virregnat hereditari de les terres que anava a descobrir, un fet entès per Mayolas com un projecte de legitimació d’una nova estirp de reis Urgell, en aquest cas, a Amèrica. Segons afirma, aquest va ser el projecte que ha quedat amagat per la història oficial. Per la seva banda, Bilbeny es pregunta si les peticions dels càrrecs hereditaris les podria haver fet algú, per exemple un senzill llaner, si sabés que no hi tenia dret.

Colom, doncs, resumeixen, era un noble casat amb Felipa de Coïmbra, la clau de volta que explica la catalanitat del descobridor d’Amèrica, per molt que “les tesis oficials es tanquin en banda i no vulguin acceptar les altres hipòtesis”.

Anuncis

Debats

One thought on “La clau de l’enigma Colom

  1. És sabut que la història l’escriuen els vencedors.
    És sabut que la història es una arma.

    Posted by JBenseny | 19/01/2012, 15:34

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: