//
you're reading...
Suplement

Sexe, droga i… Rehenes!

Gairebé 20 anys després d’haver penjat els instruments i haver passat ja com a llegenda de la música local de Balaguer, el conjunt de rock Rehenes van reunir-se de manera excepcional el passat divendres per fer glatir tots aquells que vibraven al seu dia, amb més pèl i menys anys, al ritme dels temes que van tornar a escoltar-se de mans i veus de Bep Vidal, Antonio Guillen, Xavi Monge, Edu Castillo i Miquel Suárez. Tot un luxe que va emocionar veterans i captivar cadells.

La distancia temporal no era un problema. Tampoc una excusa perquè el retorn del mític grup de Rock’n’roll “Rehenes” no fos un d’aquells Momentos que es recorden amb els anys. Els components d’aquell conjunt que va revolucionar el panorama musical balaguerí a inicis dels 90 van empetitir el passat divendres La Rosaleda, curulla de fans que es van entregar a la causa amb Deseo y pasión per vibrar amb els acords d’un dels grups que amb pocs anys en actiu han fet més per la música a Ponent. Com en els vells i bells temps, Vidal, Juárez, Monge, Guillen y Castillo, recanvi de luxe del guitarrista original “Nen” Súria, van plantar la seva pica a Flandes 18 anys després demostrant que, no són Juguetes rotos en aquest negoci. No encara. Ja se sap que els vells rockers mai moren i això van demostrar durant més d’una hora de concert.

Algú s’havia pogut pensar que mai més els “Rehenes” reviurien. Gairebé dos dècades sense tocar rovellen qualsevol, però la constància de la dona del bateria en reunir el grup novament, Ella sabe esperar, van fer que la utopia es convertís en realitat. “Tots teníem ganes de tornar a pujar a l’escenari” afirmaven, “però ens faltava l’empenta per fer-ho”. Només un cop, i en privat, s’havien agrupat de nou, per cantar allò de Todo gira entorno a ti. I així, amb les ganes “per fer botar al personal” van anar repassant un per un els temes convertits en himnes per molts, talment com si no hi hagués Nada que aturés l’esperit de festa que va fer oblidar el fred que alguns van haver de suportar degut a la impossibilitat d’entrar en el recinte.

Al final, èxit amb precedents. Concretament els dels anys 90 en que aquell grup de músics omplien locals per mostrar el que havien assajat amb la Strato o la LesPaul en algun que altre espai de la ciutat. La gent bolcada i rejovenida va acabar demanant més i més i més… com si no hi hagués demà. Com si Rehenes fossin eterns. Fossin Para Siempre.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: