//
you're reading...
Entrevistes

“El Lleida Esportiu ha evitat que perdés les ganes de jugar a futbol”

Genís Soldevila no ho ha passat bé en els darrers mesos. Futbolista de gran projecció, els problemes econòmics del seu club anterior, l’Sporting Mahonés, li van fer témer perdre la il·lusió pel futbol. Ara, amb l’arribada al Lleida Esportiu, el davanter balaguerí encara el futur amb optimisme assegurant que el play-off és possible, tot i que no vol avançar esdeveniments. Ambiciós, es fixa els màxims objectius per triomfar en aquest món de la pilota, que “pateix tants problemes actualment”.

 

Una experiència difícil la seva a Maó…

Sí. Al mes de juny passat el tècnic que llavors entrenava al C.F.Balaguer, Lluís Elcacho, em proposa que l’acompanyi a l’Sporting Mahonés que l’acabava de fitxar com a entrenador. Decideixo agafar l’oportunitat al vol i me’n vaig a Menorca perquè realment el club presentava un projecte ambiciós i molt il•lusionant. Tenia moltes ganes de treballar i de fer les coses bé, però amb el pas dels mesos vam notar la manca de recursos econòmics que patia l’entitat que ens afectava directament als jugadors perquè no cobràvem les mensualitats. Hi va haver moments que vaig témer perdre la il•lusió de jugar a futbol. Els entrenaments eren de molt baixa intensitat i mentalment l’equip estava enfonsat.

Se’n penedeix d’haver marxat de Balaguer?

Sens dubte que no. Al marge de la situació econòmica, a nivell esportiu he tingut l’oportunitat de jugar a la segona B i veure que ho he pogut fer sense problemes. A Maó he fet amics i he pogut veure com molta gent de la ciutat m’han donat suport i ànims per superar la difícil situació per la què passava. D’altra banda, aquesta experiència m’ha servit per calibrar la meva maduresa a l’hora de viure fora de casa. Tenir les responsabilitats de ser independent m’ha ajudat molt com a persona.

Com està ara mateix?

Més que content. Arribar al Lleida Esportiu m’ha fet recuperar la tensió competitiva i ha evitat que perdés les ganes de jugar a futbol. Les darreres setmanes a Maó l’equip havia baixat molt el nivell dels entrenaments perquè ningú no es volia lesionar i que es frustrés la incorporació a altres equips. Un cop he arribat a Lleida m’he sentit altre cop futbolista al 100%. Vaig entrenar amb el C.F.Balaguer durant uns dies per no perdre el ritme. Vull agrair als tècnics i president que m’ho permetessin fer.

El Lleida Esportiu era la millor alternativa per vostè?

Tinc un contracte d’un any i mig amb el club. M’agrada perquè és una ciutat on es viu el futbol i on la gent va al camp, però també he de reconèixer que el meu objectiu és créixer cada cop més i mirar a categories superiors. Veurem el que passa en el futur. De moment però, el Lleida em permet tenir tranquil•litat, desconnectar del que ha passat i entrenar amb garanties, que al cap i a la fi és el més important.

 És assumible actualment que tanta gent visqui del futbol?

Quan jo era petit sempre deia que volia ser futbolista. Ara quan veig un nen que també ho diu el consell que li dono és que primer estudiï. Jo vaig iniciar una carrera d’Educació Primària i el que vull a partir d’ara és seguir amb els cursos. Actualment ja costa molt viure del futbol i, al marge dels jugadors de primera i de segona A, la resta ha de fer equilibris per obtenir un bon sou. El problema rau però en que els horaris d’entrenaments no són homogenis, i això et complica la possibilitat de trobar una feina paral•lela.

Per tant, el futbol de categories com 2B i tercera s’ha de fer encara més amateur?

 La tendència ja és aquesta perquè molts clubs no poden aguantar els sous que es pagaven abans. La implosió del sector de la construcció ha estat un llast molt gran pels equips de futbol, que tenien empresaris com a presidents. El cas més proper que conec és el de l’Sporting Mahonés. El president volia crear una zona d’hotels i instal•lacions esportives per acollir a equips que vinguessin de fora i també tenia la intenció de construir un karting… res d’això s’ha materialitzat i, amb la reducció de les subvencions per part dels organismes oficials, el club està ara apunt de desaparèixer. Un exemple de tants.

El futbol és només talent? De quina manera influeix la sort?

És evident que per triomfar en aquest esport has de tenir condicions. De fet, com en qualsevol altre. No obstant, hi ha un component que és el de les oportunitats que se’t presenten durant la carrera. Aquestes s’han de caçar al vol i saber-les aprofitar. Estic segur que hi han molts jugadors que podrien jugar a categories més altes però no han tingut l’oportunitat per demostrar-ho.

 Com veu el C.F. Balaguer actual?

L’equip no tindrà problemes per mantenir la categoria. Té jugadors experimentats i sobradament preparats per no patir a final de temporada. Crec però que al Balaguer li falta aprofitar les ocasions per encarar el que queda de temporada amb més calma. Guanyar els dos darrers partits a casa era clau. Però hem de pensar que en aquesta tercera divisió hi ha molt bons conjunts.

Li agradaria tornar alguna dia a Balaguer?

Balaguer és casa meva i jo sempre he dit que el final de la meva carrera el faré al club de la meva ciutat.

 Ara però juga al Lleida, com encara l’equip la segona volta?

Tenim moltes ganes de fer alguna cosa important. El partit de la setmana passada que vam guanyar contra el Dènia ens ha donat l’empenta necessària per creure que és possible aconseguir alguna cosa més que la permanència. Ara mateix estem a 4 punts. L’equip creu amb les seves possibilitats i, malgrat els problemes que hi poden haver amb algun jugador i la directiva, som professionals per damunt de tot i cada cop que saltem al camp el que volem és guanyar. Barça i Madrid capitalitzen el futbol mundial.

Creu que ens hem passat de la ratlla amb tot el que s’està veient darrerament?

 A la primera divisió estem veient que hi ha dues lligues. La de Barça i Madrid i la de la resta d’equips. Crec que hem traspassat algunes fronteres que mai s’havien d’haver fet. El comportament d’alguns jugadors en els clàssics és un dels espectacles més tristos que es poden veure i que, a més a més, són un pèssim exemple pels joves. D’altra banda també crec que el Comitè sancionador tampoc està a l’alçada. Com no pot sancionar una actitud com la de Pepe. Amb un Barça vs Madrid actual no crec que s’aprengui massa futbol.

Vostè que és culer, creu que el Barça guanyarà la lliga?

Si algun equip pot fer-ho és aquest Barça. No ens hem d’enganyar però, és difícil. El Madrid de Mourinho és un conjunt que té la millor transició defensa-atac del món i és molt difícil guanyar-lo. Hem de confiar però que punxin i el Barça que ho aprofiti.

Té un referent futbolístic?

Michael Laudrup. Ara però és evident que el millor, sens dubte, és Messi.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: