//
archives

Archive for

Balaguer deu factures per valor de 8 milions d’euros

Balaguer deu un total de 8 milions d’euros als proveïdors, segons va declarar al ministeri d’Hisenda. El passat dia 15 finalitzava el termini per a la presentació de les factures impagades a empreses i autònoms, un tràmit que van complir la majoria dels ajuntaments. Segons va explicar el mateix alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, l’import de 8 milions d’euros correspon a 1.966 factures de 396 proveïdors, alguns dels quals fa més de nou mesos que esperen cobrar.

Ara, els ajuntaments hauran d’aprovar un pla d’ajust i presentar-lo també a Hisenda. A partir d’aquí, els consistoris podran accedir a la línia de préstecs que habilitarà l’Estat per al pagament a proveïdors, amb un interès del 5 % i un termini de 10 anys. Josep Maria Roigé  confia que el fet que les empreses  puguin cobrar el que tenen pendent per part de l’administració serà beneficiós per l’economia local. Segons el mateix alcalde, que les empreses i autònoms puguin cobrar el que se’ls deu també acabarà beneficiant el propi ajuntament a l’hora, per exemple, de comprar i pagar.

Anuncis

La Asociación de Municipios por la Independencia suma ya 324 adheridos en 3 meses

El Ayuntamiento de Balaguer ha acogido hoy una reunión de trabajo del comité ejecutivo de la Asociación de Municipios por la Independencia nacida en Vic el pasado 14 de diciembre. El alcalde de la capital de la Noguera Josep Maria Roigé que es vicepresidente del colectivo,  actuó como anfitrión de un acto que contó con la asistencia del presidente de la plataforma, Josep Maria Vila d’Abadal, que destacó el buen trabajo que se está llevando a cabo en la asociación. El primer edil de Vic avanzó que el organismo ya dispone de 324 adheridos, que corresponden a 309 localidades catalanas, 14 Consells Comarcals y la Diputación de Lleida, un número que abraza 2.328.000 habitantes de Cataluña y es un sinónimo, según destacó “de las voluntades del pueblo catalán para avanzar hacia la independencia”, aunque recordó que aún faltan más municipios para que se tome en consideración la realización de un referéndum sobre la soberanía de Cataluña. En este sentido el alcalde osonense puso el mínimo del 60% de representación del censo de Cataluña adherido a la asociación para empezar a trabajar en la consulta, a la vez que destacó que se mantendrán conversaciones con los alcaldes de Tarragona, Lleida y Barcelona cuando “se disponga de un número mayor de municipios del que hay actualmente”.

En la reunión, dónde también se encontraban ediles de los municipios de Montblanc, Girona o Arenys de Munt, se avanzó en la confección de una marca corporativa de la asociación, a la vez que se trataron temas de calendario y futuros actos. Roigé, por su parte, destacó que veinte municipios de la Noguera ya se han sumado a la iniciativa independentista a la espera que “otros se integren en los próximas semanas”.

El mismo Vila d’Abadal lamentó la nueva ley de banderas afirmando que “duele que se hayan normativas así”, aunque recordó que a la asociación no le compete tratar sobre este tema. El mismo político demócrata-cristiano dejó claro también que el organismo no incluirá en su seno a los municipios de la Cataluña norte, aunque agradeció el compromiso y las ganas de trabajar por la independencia que han mostrado varios de ellos.

“Abans tindrem la independència que el pacte fiscal”

Durant vuit anys va ser una de les cares més conegudes de la política catalana i actualment es passeja pel centre de Barcelona sense que sigui reconegut. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, viu amb la tranquilitat d’haver sortit de la primera línia mediàtica, encara que conserva el to i el posat d’un polític en actiu que li serveix per defensar amb vehemència allò en el que sempre ha cregut, la independència del país. Afirma que ara és un moment històric per fer-la possible i que societat, partits polítics i govern l’han d’aprofitar. Per Àlvar Llobet

 

Després d’estar vuit anys a primera línia política ocupant un dels càrrecs més importants del país, com veu ara el panorama des de la barrera?

A mi la política em continua apassionant perquè sempre n’he fet, des que anava a l’institut i Franco era viu fins ara. Actualment però, me la miro des de la distància i amb un punt de vista molt més analític que abans. Tots els que vam estar al capdavant d’ERC durant anys calia que entenguéssim que després de les derrotes electorals el partit necessitava una renovació, que s’ha fet molt bé d’altra banda, i que tocava passar a segona fila. Així ho vaig veure al seu moment i així vaig actuar.

Quan va decidir fer un pas al costat va dir que continuaria servint el país en diversos àmbits. Quins són?

La meva col·laboració amb diferents sectors de la societat a nivell cultural i social hi ha estat sempre i així continuarà sent. Veig amb molta simpatia, per exemple, el procés de l’Assemblea Nacional de Catalunya, els moviments socials que donen respostes a la crisi, les noves tecnologies… en aquest sentit estic absolutament obert a donar un cop de mà.

Com a expresident del Parlament ha aterrat en diversos mitjans de comunicació actuant com a tertulià. Entén les veus crítiques que diuen que així no honora el que significa haver estat el segon càrrec polític més important de Catalunya durant anys?

Cap president del Parlament ha deixat de parlar i d’opinar un cop ha deixat el càrrec. Ni un. Crec que ningú s’ha d’escandalitzar doncs per que expressi les meves opinions a la ràdio, a la televisió o als diaris, em sembla un fet força normal i més si tenim en compte l’actitud constructiva i positiva que sempre he tingut. És curiós com només es parla de la meva activitat als mitjans i ningú diu res, per exemple, quan vaig a fer debats pels pobles amb altres polítics. Quina és la diferència? D’altra banda, s’ha d’entendre que, contràriament als meus antecessors que es jubilaven quan deixaven el càrrec, a mi encara em queden anys per acabar la meva vida laboral. M’he d’espavilar perquè no tinc la vida solucionada, ni molt menys.

Creu que Montilla honra el càrrec de president de Catalunya anant al Senat?

Si jo hagués estat president de la Generalitat no ho hagués fet, entre altres coses perquè no sé ben bé per què serveix el Senat. Hem de pensar també que la infraestructura i les demandes que ha d’atendre un expresident del país no són les mateixes que les que té un expresident del Parlament, per la qual cosa no es pot comparar, en cas que ho vulguem fer, anar a fer política a Espanya com a fet Montilla a anar a una tertúlia com he fet jo, que ja estic retirat políticament. Si ha volgut seguir actiu en política i ha cregut que el Senat és una bona opció, ell sabrà, aquesta és una decisió personal.

Les esquerres catalanes estan pagant haver-lo fet president?

Els partits d’esquerra no vam ser capaços de trobar un relat adequat durant els anys que vam estar governant. No es va saber comunicar aquell catalanisme que estava present a la societat encara que en algunes coses es va anar més enllà del que havia arribat Jordi Pujol en 23 anys. D’altra banda no hem d’oblidar que la crisi econòmica va passar factura i que davant dels problemes no hi va haver la resposta que calia com a país. No estem instal·lats en la cultura de treballar per Catalunya, sinó només en la batalla partidista.

Les retallades són la solució?

Només amb això no es sobreviu a una crisi com la que tenim. Calen polítiques de reactivació de l’economia i trencar amb el negativisme que constantment ens arriba. Un cop fet els ajustos, on crec fins i tot que l’oposició hagués pogut ser més generosa, s’han de donar missatges de futur.

El futur és Eurovegas?

El debat sobre el model de país és encara pendent, i amb aquest context de dificultats econòmiques no es pot fer de manera adequada. Hem de plantejar-nos moltes coses en aquest sentit i deixar de veure només l’arbre per fixar-nos en el bosc. Tinc la percepció que una part de la societat s’ha posat d’esquena al projecte d’Eurovegas i el que s’hauria de fer és parlar-ne objectivament i que tothom mostrés els pros i els contres.

Junqueras ha cosit Esquerra després de les derrotes electorals?

Ha crescut com a líder del partit i crec que ho està fent molt bé. Esquerra Republicana ha tingut sovint moments en que ha tocat tornar a començar. Ara és un d’aquests i espero que es faci millor que altres vegades.

Com va viure la polèmica entre l’actual presidenta del Parlament Núria de Gispert i Solidaritat Catalana sobre l’espoli espanyol a Catalunya?

Per respecte institucional no entraré a valorar les actuacions de cadascú, però sí que vull deixar clar que em dol molt que l’insult s’hagi instal·lat al Parlament. Per molt dures que fossin les acusacions en el fons, els diputats sempre havien cuidat les formes, i això ara no passa. Alguns polítics, i no només de Solidaritat Catalana, han perdut aquest respecte per la institució fent anar expressions que a mi m’han fet passar vergonya sovint. No es pot tolerar que la política catalana s’acabi assemblant cada cop més a les que es practica a Madrid.

Però Espanya ens roba?

És evident. Només cal veure el que els catalans deixem de rebre d’Espanya i fer un càlcul de la quantitat que estem perdent cada any. És una barbaritat que si no es canvia, ens farà patir molt. Es parla molt que hem de ser solidaris, però jo em pregunto per què. Per què altres facin de corruptes a Andalusia? Mentre això passa a Catalunya tenim moltes infraestructures enlaire…

S’han de revisar les autonomies?

Aquest ha estat un dels grans drames de la transició. Un cop mort Franco es va voler crear un model d’estat artificial amb l’objectiu d’aigualir l’autonomia de Catalunya i del País Basc amb la diferència que Euskadi té concert econòmic i nosaltres no. Recordo diversos presidents autonòmics que m’explicaven els problemes que havien tingut per crear una bandera o un himne. No tenien història. Les autonomies s’han trobat bé amb aquest model fins que ha arribat la crisi.

Vostè va dir després de la sentència de l’Estatut que CiU havia de marcar les línies a seguir. El pacte fiscal és el full de ruta més apropiat pel país?

Abans tindrem la independència que el pacte fiscal. La ciutadania va per davant del govern i del conjunt de partits polítics catalans, en els darrers anys ha evolucionat molt cap a la independència. Hem de ser conscients que estem davant d’una oportunitat històrica que hem de saber aprofitar tots plegats, societat, partits i govern. Si la resposta a la independència de Catalunya és unitària, serem un estat.

El pacte fiscal seria un fre a la independència?

Què és el pacte fiscal? Que Espanya ens doni més diners? Que ens doni la clau de la caixa per gestionar els nostres recursos? Cal deixar-ho clar abans de fer qualsevol negociació. Sóc molt escèptic sobre el tema. El govern de Madrid sempre ho ha arreglat tot amb pedaços, i no crec que en aquest cas sigui diferent. No tinc cap mena de fe ni d’esperança en que el PP cedeixi. La solució és l’estat propi.

Què li falta a CiU per ser un partit desacomplexadament independentista?

Han de dir-ho ells, però sí que es veu moviment independentista en el partit. Vila d’Abadal vol ser el líder d’Unió i ja ha manifestat la seva clara postura cap a l’estat propi o Carles Puigdemont, alcalde de Girona, no ha impedit que la seva ciutat apliqués la insubmissió fiscal. CiU sempre s’ha caracteritzat per donar molts tombs a les coses i definir-se poc, però la gent cada cop està per menys giragonsa. Marejar la perdiu eternament ja no funcionarà.

Com ha de respondre Catalunya davant els atacs al català?

Tenir amenaces contra la nostra llengua significa que el català es parla i que és viu. Mai com ara hi havia hagut tants mitjans de comunicació en català i si parlem d’educació hem tingut un model d’immersió que ha estat un èxit. Ara bé, les amenaces són molt sibil·lines i no podem deixar tolerar-les perquè si perdem l’idioma, perdem el país.

 Han fracassat els partits polítics catalans a l’hora de fer una llei electoral?

Completament. És l’espina que tinc clavada. No hem estat capaços de fer-la i això és un problema que tenim com a país ja que una llei electoral és necessària per Catalunya i també per la democràcia. Pensem que la societat ha evolucionat i que el ciutadà vol altres coses com per exemple més honradesa a la política, més austeritat… això té molt a veure amb una nova llei perquè bastir una nova manera d’escollir els nostres polítics i d’exigir responsabilitats ajudaria a que la ciutadania tornés a creure en el sistema. Estem al segle XXI i les estructures dels partits són del segle XIX; llistes tancades, molta jerarquia, poc contacte amb la societat… Per què no han canviat quan moltes altres coses de la societat sí que ho han fet? Cal una reflexió a fons sobre el tema.

“M’enduria Jordi Pujol a un concert dels Catarres”

Josep Blanch és un estudiant que té una aspiració, “treballar d’allò que més li agrada”. Creu que a Balaguer li falta més “positivisme” i afirma que Jordi Pujol és una persona a la que admira i amb la que compartiria un concert dels “Catarres” tot cantant allò de “Jenifer, oh Jenifer”

 

Acabi la frase… Si vens a Balaguer…

Que sigui amb tren o el perdrem!

A la ciutat li falta…

Positivisme. Balaguer és una ciutat petita però preciosa. Hem de saber-ho valorar!

I li sobra…

Ara mateix… pisos!

Si jo manés…

Tindríem un problema! Però em centraria en escoltar els ciutadans, i m’oblidaria de respondre les critiques de l’oposició.

Es troba Rajoy pel carrer, que li diu?

Em deu 2.251€!

Amb quin polític sortiria de festa?

Amb Jordi Pujol a un concert dels Catarres! Si mes no a fer un bingo. És una persona molt sabia que admiro, i considero que una conversa amb ell pot ser molt enriquidora.

Defineixis amb tres adjectius…

Tenaç, perfeccionista i un xic ambiciós

Un referent

Joaquim Maria Puyal

Una aspiració

Poder viure treballant d’allò que més m’agrada

El seu lema

“No tinguis por al fracàs. Hi ha mil camins per arribar a un mateix punt.”

Nit o dia?

La nit. Em dóna tranquil·litat i és quan he tingut les millors idees!

Dolç o salat?

Dolç. Sóc un amant de la xocolata!

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

No ho diria a ningú, però m’acomiadaria de tothom.

Com li agradaria que el recordessin?

Com algú que intentava fer els coses de la millor manera possible.

Què hi posaria al seu epitafi?

“Que la força us acompanyi. Adéu, fins sempre sort!”

Què s’enduria a una illa deserta?

Un bitllet de tornada!

Pel civil o per l’església?

Pel civil

Un llibre

Aicnalubma – Joaquim Maria Puyal

Una pel·lícula

La vida és bella – Roberto Benigni

Què no suporta?

Les crítiques sense fonaments

Què és el primer que fa quan es lleva?

Anar “En busca de l’espardenya perduda”

I la darrera cosa quan va a dormir?

Programar 4 o 5 alarmes. Sempre em costa aixecar-me!

Acomiadi’s

“Benvolguts ho deixo aquí, que sé que esteu molt ocupats!”

Roigé pide silencio a los ediles municipales sobre los cambios internos en el consistorio

Los cambios internos que se han iniciado en el Ayuntamiento de Balaguer han provocado un revuelo en el seno del consistorio que han terminado con el alcalde de la ciudad, Josep Maria Roigé, tocando a rebato a todos los ediles representados en el pleno. El primer edil de la capital de la Noguera pidió por escrito a todos los concejales de la ciudad el pasado viernes que no hagan un uso público de las informaciones relacionadas con “las modificaciones funcionales y económicas de algunos trabajadores” considerando que con este silencio se evitarán que estos temas “sean objeto de noticias periodísticas no suficientemente precisas o exactas” ya que “afectan a la intimidad de los funcionarios”.

Roigé asegura que la propuesta no tiene ánimo “en ningún caso de limitar el derecho a la información” de los ediles, aunque sí matiza que es preferible que hagan las preguntas en privado antes que hacerlo en el pleno que se celebra cada mes para evitar embrollos en el seno de la administración local. La misiva de Roigé viene motivada por una pregunta que el representante de ICV Gregori Garcia realizó en el pasado pleno de febrero sobre las pagas a los trabajadores del ayuntamiento, contestada por el mismo primer edil, y que originó una noticia dónde hablaba ampliamente el convergente y que encrespó los ánimos de buena parte del funcionariado municipal. Según informan los sindicatos “en una reunión mantenida con el alcalde se le transmitió el malestar interno por la publicación de los cambios, motivo por el cual Roigé tomó la decisión de pedir discreción sobre los temas que afecten a los trabajadores” opción que fue respaldada por el comité. Sin embargo, las mismas fuentes consideran que “es prácticamente imposible que se eviten las filtraciones sobre el tema habida cuenta del numeroso contingente de trabajadores del consistorio”, por lo cual pidieron “sentido común”. El alcalde consideró que la carta está hecha “con toda la buena intención” para beneficiar las relaciones entre trabajadores y gobierno en este proceso de cambios abierto.

Por su parte, los representantes políticos se mostraron sorprendidos por el mensaje de Roigé y aseguraron, como el caso de ERC, que “si hay una información importante la diremos”, aunque admitieron sus líderes que “no hace falta decir nombres ni otros datos personales” así como que no se sienten interpelados por la misiva. En el mismo sentido se posicionó el ecosocialista Gregori Garcia que defendió su delicada manera de preguntar en los plenos a la vez que apuntó que es el mismo Roigé el que se excede en sus declaraciones a la prensa. “Si Roigé no hubiera hablado tanto, el tema no habría tomado la relevancia que tiene ahora”. Garcia afirmó también que continuará haciendo la misma oposición que hasta ahora y apostilló que su partido nunca ha dado nombres ni dadas de los empleados. El PSC mostró también su rechazo a las praxis del alcalde, mientras que el popular Joan Maria Molins definió como “lógica” la acción del convergente en aras de no crear polémicas innecesarias.

El C.F.Balaguer admet que necessita 84.000 euros per acabar la temporada

La junta directiva del Club de Futbol Balaguer va reconèixer ahir dilluns en l’assemblea extraordinària celebrada per informar de la situació econòmica de l’entitat, que el club necessita 84.000 euros per arribar a final de temporada. El president, Josep Burgués, va enumerar les decisions per solucionar la situació, que passen per reduir en un 30% els sous de jugadors i tècnics tan del primer equip com dels equips del futbol base, aplicar una derrama als 366 socis de l’entitat de 20 euros, un fet que va ser aprovat per majoria entre els presents a l’acte, buscar espònsors per valor de 20.000 euros, confiar amb les ajudes del consistori balaguerí i organitzar actes que reportin diners.

Burgués va defensar la gestió de l’actual junta directiva afirmant que “quan vam entrar vàrem trobar un forat de 240.000 euros de l’anterior equip directiu”, un fet que ha hipotecat tota la singladura dels actuals dirigents del club. El president va destacar també que del deute trobat s’ha pogut eixugar un total de 130.000 euros, per la qual cosa encara s’arrosseguen 110.000 euros, que es pagaran, segons va indicar, no cobrant la subvenció de 6 anys. Burgués va informar que l’entitat ha patit molt arran de la davallada de socis i de publicitat, i va focalitzar aquesta baixada amb l’impagament del màxim espònsor, la Bruixa d’Or de Sort, de Xavier Gabriel “que encara no ha posat ni un euro aquesta temporada”.El màxim mandatari de l’entitat va lamentar que s’hagi arribat a aquest extrem i va admetre fins i tot que alguns dels serveis que es fan actualment al club es paguen amb diner negre.

Malgrat tot, Burgués es va mostrar esperançat en poder tirar el club endavant ja que “s’ha vist bona predisposició per part de totes les parts implicades per tal que el Balaguer continui sent un dels equips referents de Ponent”.

 

Solidaritat Catalana de la Noguera aprova per unanimitat la nova executiva, dirigida per Gerard Font

Solidaritat Catalana per la Independència, la coalició independentista liderada per Uriel Bertran i Alfons López-Tena i que compta amb tres diputats al Parlament de Catalunya, ha escollit aquest dissabte la nova executiva comarcal de la Noguera, que serà liderada per Gerard Font, un jove polític del municipi d’Artesa de Segre que ha encapçalat l’única candidatura que es presentava a les votacions del militants de la formació que han respost donant suport per unanimitat a la nova direcció. Font estarà acompanyat per Toni Llanes, veí d’Oliola que serà el responsable d’organització, Albert Mas de Térmens, que s’encarregarà de la secció d’àmbit municipal, Marc Oliva de Ponts, que es farà càrrec de l’àrea de joventut , Albert Anglí, que serà el nou vocal de finances i Jaume Marvà, balaguerí que durà la relació del partit de la Noguera amb la premsa.

Amb l’elecció d’aquesta nova executiva es posa fi a la junta gestora provisional que es va constituir en assemblea oberta abans de les eleccions catalanes el 28 de novembre de 2010 i que s’havia anat prorrogant fins l’actualitat. Amb aquest nou equip directiu, Solidaritat Catalana per la Independència es planteja els objectius de denunciar l’escanyament econòmic que pateix Catalunya com a conseqüència de l’espoli fiscal així com treballar en contra de la situació marginal que té la llengua catalana dins el marc legal espanyol. En aquest sentit, membres del partit destaquen que la situació actual del català és “marginal”.

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers