//
you're reading...
Entrevistes

“Abans tindrem la independència que el pacte fiscal”

Durant vuit anys va ser una de les cares més conegudes de la política catalana i actualment es passeja pel centre de Barcelona sense que sigui reconegut. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, viu amb la tranquilitat d’haver sortit de la primera línia mediàtica, encara que conserva el to i el posat d’un polític en actiu que li serveix per defensar amb vehemència allò en el que sempre ha cregut, la independència del país. Afirma que ara és un moment històric per fer-la possible i que societat, partits polítics i govern l’han d’aprofitar. Per Àlvar Llobet

 

Després d’estar vuit anys a primera línia política ocupant un dels càrrecs més importants del país, com veu ara el panorama des de la barrera?

A mi la política em continua apassionant perquè sempre n’he fet, des que anava a l’institut i Franco era viu fins ara. Actualment però, me la miro des de la distància i amb un punt de vista molt més analític que abans. Tots els que vam estar al capdavant d’ERC durant anys calia que entenguéssim que després de les derrotes electorals el partit necessitava una renovació, que s’ha fet molt bé d’altra banda, i que tocava passar a segona fila. Així ho vaig veure al seu moment i així vaig actuar.

Quan va decidir fer un pas al costat va dir que continuaria servint el país en diversos àmbits. Quins són?

La meva col·laboració amb diferents sectors de la societat a nivell cultural i social hi ha estat sempre i així continuarà sent. Veig amb molta simpatia, per exemple, el procés de l’Assemblea Nacional de Catalunya, els moviments socials que donen respostes a la crisi, les noves tecnologies… en aquest sentit estic absolutament obert a donar un cop de mà.

Com a expresident del Parlament ha aterrat en diversos mitjans de comunicació actuant com a tertulià. Entén les veus crítiques que diuen que així no honora el que significa haver estat el segon càrrec polític més important de Catalunya durant anys?

Cap president del Parlament ha deixat de parlar i d’opinar un cop ha deixat el càrrec. Ni un. Crec que ningú s’ha d’escandalitzar doncs per que expressi les meves opinions a la ràdio, a la televisió o als diaris, em sembla un fet força normal i més si tenim en compte l’actitud constructiva i positiva que sempre he tingut. És curiós com només es parla de la meva activitat als mitjans i ningú diu res, per exemple, quan vaig a fer debats pels pobles amb altres polítics. Quina és la diferència? D’altra banda, s’ha d’entendre que, contràriament als meus antecessors que es jubilaven quan deixaven el càrrec, a mi encara em queden anys per acabar la meva vida laboral. M’he d’espavilar perquè no tinc la vida solucionada, ni molt menys.

Creu que Montilla honra el càrrec de president de Catalunya anant al Senat?

Si jo hagués estat president de la Generalitat no ho hagués fet, entre altres coses perquè no sé ben bé per què serveix el Senat. Hem de pensar també que la infraestructura i les demandes que ha d’atendre un expresident del país no són les mateixes que les que té un expresident del Parlament, per la qual cosa no es pot comparar, en cas que ho vulguem fer, anar a fer política a Espanya com a fet Montilla a anar a una tertúlia com he fet jo, que ja estic retirat políticament. Si ha volgut seguir actiu en política i ha cregut que el Senat és una bona opció, ell sabrà, aquesta és una decisió personal.

Les esquerres catalanes estan pagant haver-lo fet president?

Els partits d’esquerra no vam ser capaços de trobar un relat adequat durant els anys que vam estar governant. No es va saber comunicar aquell catalanisme que estava present a la societat encara que en algunes coses es va anar més enllà del que havia arribat Jordi Pujol en 23 anys. D’altra banda no hem d’oblidar que la crisi econòmica va passar factura i que davant dels problemes no hi va haver la resposta que calia com a país. No estem instal·lats en la cultura de treballar per Catalunya, sinó només en la batalla partidista.

Les retallades són la solució?

Només amb això no es sobreviu a una crisi com la que tenim. Calen polítiques de reactivació de l’economia i trencar amb el negativisme que constantment ens arriba. Un cop fet els ajustos, on crec fins i tot que l’oposició hagués pogut ser més generosa, s’han de donar missatges de futur.

El futur és Eurovegas?

El debat sobre el model de país és encara pendent, i amb aquest context de dificultats econòmiques no es pot fer de manera adequada. Hem de plantejar-nos moltes coses en aquest sentit i deixar de veure només l’arbre per fixar-nos en el bosc. Tinc la percepció que una part de la societat s’ha posat d’esquena al projecte d’Eurovegas i el que s’hauria de fer és parlar-ne objectivament i que tothom mostrés els pros i els contres.

Junqueras ha cosit Esquerra després de les derrotes electorals?

Ha crescut com a líder del partit i crec que ho està fent molt bé. Esquerra Republicana ha tingut sovint moments en que ha tocat tornar a començar. Ara és un d’aquests i espero que es faci millor que altres vegades.

Com va viure la polèmica entre l’actual presidenta del Parlament Núria de Gispert i Solidaritat Catalana sobre l’espoli espanyol a Catalunya?

Per respecte institucional no entraré a valorar les actuacions de cadascú, però sí que vull deixar clar que em dol molt que l’insult s’hagi instal·lat al Parlament. Per molt dures que fossin les acusacions en el fons, els diputats sempre havien cuidat les formes, i això ara no passa. Alguns polítics, i no només de Solidaritat Catalana, han perdut aquest respecte per la institució fent anar expressions que a mi m’han fet passar vergonya sovint. No es pot tolerar que la política catalana s’acabi assemblant cada cop més a les que es practica a Madrid.

Però Espanya ens roba?

És evident. Només cal veure el que els catalans deixem de rebre d’Espanya i fer un càlcul de la quantitat que estem perdent cada any. És una barbaritat que si no es canvia, ens farà patir molt. Es parla molt que hem de ser solidaris, però jo em pregunto per què. Per què altres facin de corruptes a Andalusia? Mentre això passa a Catalunya tenim moltes infraestructures enlaire…

S’han de revisar les autonomies?

Aquest ha estat un dels grans drames de la transició. Un cop mort Franco es va voler crear un model d’estat artificial amb l’objectiu d’aigualir l’autonomia de Catalunya i del País Basc amb la diferència que Euskadi té concert econòmic i nosaltres no. Recordo diversos presidents autonòmics que m’explicaven els problemes que havien tingut per crear una bandera o un himne. No tenien història. Les autonomies s’han trobat bé amb aquest model fins que ha arribat la crisi.

Vostè va dir després de la sentència de l’Estatut que CiU havia de marcar les línies a seguir. El pacte fiscal és el full de ruta més apropiat pel país?

Abans tindrem la independència que el pacte fiscal. La ciutadania va per davant del govern i del conjunt de partits polítics catalans, en els darrers anys ha evolucionat molt cap a la independència. Hem de ser conscients que estem davant d’una oportunitat històrica que hem de saber aprofitar tots plegats, societat, partits i govern. Si la resposta a la independència de Catalunya és unitària, serem un estat.

El pacte fiscal seria un fre a la independència?

Què és el pacte fiscal? Que Espanya ens doni més diners? Que ens doni la clau de la caixa per gestionar els nostres recursos? Cal deixar-ho clar abans de fer qualsevol negociació. Sóc molt escèptic sobre el tema. El govern de Madrid sempre ho ha arreglat tot amb pedaços, i no crec que en aquest cas sigui diferent. No tinc cap mena de fe ni d’esperança en que el PP cedeixi. La solució és l’estat propi.

Què li falta a CiU per ser un partit desacomplexadament independentista?

Han de dir-ho ells, però sí que es veu moviment independentista en el partit. Vila d’Abadal vol ser el líder d’Unió i ja ha manifestat la seva clara postura cap a l’estat propi o Carles Puigdemont, alcalde de Girona, no ha impedit que la seva ciutat apliqués la insubmissió fiscal. CiU sempre s’ha caracteritzat per donar molts tombs a les coses i definir-se poc, però la gent cada cop està per menys giragonsa. Marejar la perdiu eternament ja no funcionarà.

Com ha de respondre Catalunya davant els atacs al català?

Tenir amenaces contra la nostra llengua significa que el català es parla i que és viu. Mai com ara hi havia hagut tants mitjans de comunicació en català i si parlem d’educació hem tingut un model d’immersió que ha estat un èxit. Ara bé, les amenaces són molt sibil·lines i no podem deixar tolerar-les perquè si perdem l’idioma, perdem el país.

 Han fracassat els partits polítics catalans a l’hora de fer una llei electoral?

Completament. És l’espina que tinc clavada. No hem estat capaços de fer-la i això és un problema que tenim com a país ja que una llei electoral és necessària per Catalunya i també per la democràcia. Pensem que la societat ha evolucionat i que el ciutadà vol altres coses com per exemple més honradesa a la política, més austeritat… això té molt a veure amb una nova llei perquè bastir una nova manera d’escollir els nostres polítics i d’exigir responsabilitats ajudaria a que la ciutadania tornés a creure en el sistema. Estem al segle XXI i les estructures dels partits són del segle XIX; llistes tancades, molta jerarquia, poc contacte amb la societat… Per què no han canviat quan moltes altres coses de la societat sí que ho han fet? Cal una reflexió a fons sobre el tema.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: