//
you're reading...
Entrevistes

“El PSC ha de tornar al carrer per copsar el batec del ciutadà”

Diuen que és la nova esperança del socialisme balaguerí per superar el daltabaix del partit a les eleccions municipals, però ell no assegura res, encara que recorda que en política no es pot dir mai “d’aquesta aigua no en beuré”. Albert Saiz, doctor en enginyeria electrònica i recentment escollit primer secretari del PSC de Balaguer, aposta per la renovació ideològica de la formació i per trencar amb un model polític que “escolta poc al ciutadà”. Membre d’una nova generació, encarna la renovació al PSC de la capital de la Noguera.

El PSC de Balaguer ha paït ja la derrota a les eleccions municipals?

Sí. És cert que no ens esperàvem perdre les eleccions, però també ho és que durant tot aquest any hem fet autocrítica, perquè és evident que algunes coses no es van fer bé. No podem espolsar-nos les culpes.

Els demèrits socialistes van servir en safata l’alcaldia a Josep Maria Roigé?

Hi va haver una conjunció de factors que ens van passar factura. La societat va percebre que el nostre projecte de ciutat estava esgotat de la mateixa manera que també ho estava el nostre candidat, Miquel Aguilà. D’altra banda no hem d’oblidar la crisi econòmica, que es va endur per davant molts alcaldes que havien tingut gestions molt positives en els seus municipis. Un dels casos va ser Balaguer.

Quin és el model de ciutat que planteja aquest nou partit socialista de la capital de la Noguera?

Estem treballant per dibuixar-lo, tenim tres anys per endavant. El PSC de Balaguer ha de tornar al carrer, entrar en contacte amb les associacions del municipi per escoltar-les i conèixer les seves inquietuds, actuar d’aglutinador de les idees que es generin a la societat, copsar el batec del ciutadà… El gran mal de la política és la seva poca capacitat per escoltar. Els partits tenen estructures molt tancades que sovint impossibiliten el feedback necessari amb el ciutadà, i cal acabar amb això. No pot ser que la societat tingui la sensació que només se li fa cas cada quatre anys, que és quan hi ha eleccions.

Aquest nou projecte requereix que els líders històrics del partit com Miquel Aguilà o Francesc Ferrer  facin un pas al costat?

Actualment estem en un procés de generar idees i de rebre tot allò que vingui de fora i que sigui vàlid pel nostre projecte, després ja parlarem de qui seran els encarregats de dur-lo a terme. L’agrupació no pensa ara mateix qui pot ser el candidat per les eleccions del 2015. Miquel Aguilà és el cap de l’oposició després d’haver estat molts anys d’alcalde. Va assumir un compromís amb Balaguer i l’està complint, i ho farà fins al final. Quants polítics amb la seva trajectòria continuarien fent política després de perdre les eleccions? No crec que massa.

Molts el veuen a vostè com l’esperança blanca del PSC. El candidat que pot fer tornar el socialisme al despatx consistorial balaguerí.

El primer secretari del PSC no ha estat mai històricament el candidat a l’alcaldia de la ciutat. Professionalment estic molt satisfet amb el que faig, però en política mai es pot dir “d’aquesta aigua no en beuré”.

El PSC se sent legitimat per demanar coses després de monopolitzar durant tants anys la política balaguerina?

Cal fer una fiscalització de l’acció de govern i si es creu que es poden fer les coses d’una manera millor cal que es digui. S’ha de fer una oposició constructiva.

No la fa el PSC?

En aquest primer any hem estat centrats en controlar l’actuació del nou Ajuntament, i això ja s’ha de complementar amb les propostes del model de ciutat que volem pel futur.

La secció balaguerina del PSC va votar majoritàriament en contra de l’elecció d’Àngel Ros com a president de la Federació del PSC a les comarques de Lleida. Això els hi ha fet perdre pes a Ponent?

No vàrem votar en contra de Ros, sinó a favor d’una opció més trencadora que garantís el relleu generacional, la renovació. Creiem en això, i ho hem posat en pràctica a la nostra secció. Jo sóc el primer secretari del partit i formo part d’una generació diferent a la dels líders que hi havia. No obstant, crec que la joventut mai és un valor per si sol.

Ros no és però un veterà de la política…

És cert, però forma part d’una generació que hi ha estat molts anys

Com valora el primer any de CiU a l’alcaldia de Balaguer?

No seria gens correcte no reconèixer les coses positives que s’han fet. A la ciutat s’ha notat una reactivació social, tot i que crec que bona part d’això és degut a la tasca de l’anterior equip de govern. El casal d’entitats “Lapallavacara”, el viver d’empreses o el mercat medieval, que Roigé no volia en un primer moment, en són clars exemples.

En què creu que ha de millorar?

Cal més diàleg. La sensació que tinc és que el govern municipal és poc dialogant i receptiu quan s’han d’acceptar propostes d’altres grups.

Li molesta que Roigé sigui el vicepresident d’una associació que lluita sense complexes per la independència de Catalunya?

No. Però jo no ho faria. Roigé sap quanta gent és independentista a Balaguer? Jo no ho sóc, i penso que un alcalde hauria de dedicar-se a gestionar la ciutat i a millorar tot allò sigui necessari amb eficiència. L’actual batlle va encarregar una auditoria laboral tan bon punt va arribar a l’alcaldia, un error, ja que va posar en dubte la vàlua professional dels treballadors del consistori. Encara avui no en sabem res ni coneixem les conseqüències que tindrà.

Donaria suport vostè a la proposta de pacte fiscal?

És necessari que el tema econòmic sigui resolt definitivament. Cal anar en compte perquè si no es fa bé tindrem sobre la taula una nova frustració com va passar amb l’Estatut, que va resultar finalment foc d’encenalls. El model al que s’hauria d’aspirar és al federal, on les transferències siguin clares. Ens hem d’emmirallar amb l’estructura d’Alemanya, tant en estat com en economia.

El Partit Socialista de Catalunya ha de marcar més perfil propi?

Hi ha un suposat debat entre les dues ànimes del PSC. Dic suposat perquè crec que no existeixen. Al partit el que es vol es que els ciutadans gaudeixin de la màxima societat del benestar, per mi això és ser catalanista. No obstant, crec que seria positiu que Espanya escoltés una veu des de Catalunya que no fos la del nacionalisme d’ERC i CiU, que no fos la de la queixa continuada. Ha d’haver-hi un clam a favor del trànsit cap un estat on tots ens hi poguéssim sentir còmodes sense necessitat de trencar res ni de crear cap grup propi, encara que s’hauria de votar en contra del PSOE en algunes ocasions.

Creu que CiU és independentista?

CiU no sap què és. Un dia es lleva sent independentista i se’n va a dormir amb el PP.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers

%d bloggers like this: