//
archives

Així és en 1 minut…

This category contains 15 posts

“Balaguer camina sense ànima cultural”

Arnau Torrente és un dels professionals del  sector del disseny amb més èxit a la ciutat. Compromés amb Balaguer i la cultura, creu que la capital de la Noguera hauria de tenir més inquietuds en aquest sentit. Es defineix com despistat i foteta. Així respon el qüestionari…

Acabi la frase… Si vens a Balaguer…

No ens ho tinguis en compte.

A la ciutat li falta…

Escència i inquietud, sobretot cultural. Balaguer camina sense ànima, si és que n’ha tingut mai (recentment), i això és el pitjor que hi pot haver.

I li sobra…

“Personajillos”

Si jo manés…

No, no… això ho deixo pels que no tenen res millor a fer, jo ja vaig prou de cul.

Es troba Rajoy pel carrer, que li diu?

Que contracti Lotina per què baixi la prima de risc.

Amb quin polític sortiria de festa?

Polític? De festa? No m’ho crec que tinguin temps i ganes per anar de festa tal hi com està el país… no m’ho crec… que no, que no, que et deus confondre de gent… (riu)

Defineixis amb tres adjectius…

Despistat, inquiet i foteta.

Un referent

Eric Moussambani.

Una aspiració

El meu somni era sortir en aquesta secció tot i no formar part de l’Star Sytem Balaguerí, ara ja està….

El seu lema

Deixem els lemes pels que tenen grans coses a dir, que ja hi ha prou “xarlatà” pel món.

Nit o dia?

Tarda nit.

Dolç o salat?

Salat.

Pla o Muntanya?

Muntanya, si fa baixada.

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Suposo que demà hauríem de buscar aquesta entrevista a l’apartat de necrològiques.

Com li agradaria que el recordessin?

Amb que em recordin ja fem.

Què hi posaria al seu epitafi?

Continuarà… (per crear expectativa).

Què s’enduria a una illa deserta?

El passaport, que sempre queda bé tenir-lo segellat en algun lloc exòtic.

Pel civil o per l’església?

Per una boda? El que sigui més ràpid i menys dolorós.

Facebook o Twitter?

Facebook.

Un llibre

El de la selva.

Una pel·lícula

Kafrosis.

Què no suporta?

Més de 30 Kg segurament.

Què és el primer que fa quan es lleva?

Veure que m’he adormit amb la radio engegada.

I la darrera cosa quan va a dormir?

Engegar la radio.

Acomiadi’s 

M’he buidat.

“No sortiria de festa amb cap polític”

Montse Serra diu que no suporta ni la mentida ni la hipocresia, potser per això afirma que el Facebook no fa per ella. Li agrada anar de cara, com també s’estima més la muntanya, prop de les neus, que no el pla balaguerí. Polítics? “Prefereixo sortir de festa amb amics” assegura la regidora.

Acabi la frase…

Si vens a Balaguer menjaràs bé…

A la ciutat li falta…

Un casal de joventut, per aquells nois i noies entre 13 i 16 anys , aproximadament, que els veus pels carrers de Balaguer sense saber on anar…

I li sobra…

Al meu parer no li sobra res….

Si jo manés…

I sense la maleïda crisis, promouria més plans d’ocupació, programes d’educació cívics. Lluitaria perquè els jutjats no marxessin de Balaguer, acabaria el centre històric, parlaria amb els comerciants del centre històric de quina manera es pot millorar i augmentar el comerç , suprimiria barreres arquitectòniques, que encara queden bastants, arreglaria voreres, faria algun carrer que queda… bé no acabaríem mai, sempre hi ha feina …

Es troba Rajoy pel carrer, que li diu?

Més aviat li preguntaria per les seves promeses electorals, i desprès li diria MENTIDER, i amb això no vull faltar a cap militant del PP

Amb quin polític sortiria de festa?

La veritat és que amb cap, prefereixo sortir de marxa amb els meus amics.

Defineixi’s amb tres adjectius

Treballadora, constant i lluitadora

Un referent

El meu pare, ja que de la seva mà vaig entrar en el món de la política, Miquel Serra.

Una aspiració

Que ja la tinc, ser mare, em va costar molt però al final vam estar recompensats amb dos filles precioses

El seu lema

La vida és una lluita contínua, quan es neix lluitem per sortir del ventre de la mare i quan ens toca marxar lluitem perquè sigui de la millor manera.

Nit o dia?

Els dos tenen importància en la meva vida, però optaré per la nit, és el moment de relax per a mi.

Dolç o salat?

El dolç, però no qualsevol dolç, la xocolata en totes les seves vessants.

Pla o Muntanya?

Vivim en una ciutat de la plana, anar a respirar aire pur a la muntanya no va gens malament.

Si avui fos el darrer dia de la seva vida?

Estaria amb la meva família prenent un got de xocolata desfeta….

Com li agradaria que la recordessin?

Tal com sóc, tal qual em coneix molta gent.

Què hi posaria al seu epitafi?

Això ho deixaria per la família, no m’ho he plantejat mai.

Què s’enduria a una illa deserta?

No res, perquè no mi penso perdre, me fa “yuyu” volar

Pel civil o per l’església?

Església, no practicant.

Facebook o Twitter?

Ui, això de les noves tecnologies no fa per mi.

Navarro o Montilla?

Sense desprestigiar Montilla, Navarro

Un llibre

El código da Vinci.

Una pel·lícula

Memorias de una Geisha.

Què no suporta?

La mentida i la hipocresia.

Què és el primer que fa quan es lleva?

Apagar el despertador. Bon dia!

I la darrera cosa quan va a dormir?

Mirar que el despertador estigui a l’hora i arropar-me. Bona nit!

Acomiadi’s

Només em queda que acomiadar-me de l’entrevista que ha estat molt amena. Ens trobem per Balaguer! Fins aviat!

 

“M’enduria Jordi Pujol a un concert dels Catarres”

Josep Blanch és un estudiant que té una aspiració, “treballar d’allò que més li agrada”. Creu que a Balaguer li falta més “positivisme” i afirma que Jordi Pujol és una persona a la que admira i amb la que compartiria un concert dels “Catarres” tot cantant allò de “Jenifer, oh Jenifer”

 

Acabi la frase… Si vens a Balaguer…

Que sigui amb tren o el perdrem!

A la ciutat li falta…

Positivisme. Balaguer és una ciutat petita però preciosa. Hem de saber-ho valorar!

I li sobra…

Ara mateix… pisos!

Si jo manés…

Tindríem un problema! Però em centraria en escoltar els ciutadans, i m’oblidaria de respondre les critiques de l’oposició.

Es troba Rajoy pel carrer, que li diu?

Em deu 2.251€!

Amb quin polític sortiria de festa?

Amb Jordi Pujol a un concert dels Catarres! Si mes no a fer un bingo. És una persona molt sabia que admiro, i considero que una conversa amb ell pot ser molt enriquidora.

Defineixis amb tres adjectius…

Tenaç, perfeccionista i un xic ambiciós

Un referent

Joaquim Maria Puyal

Una aspiració

Poder viure treballant d’allò que més m’agrada

El seu lema

“No tinguis por al fracàs. Hi ha mil camins per arribar a un mateix punt.”

Nit o dia?

La nit. Em dóna tranquil·litat i és quan he tingut les millors idees!

Dolç o salat?

Dolç. Sóc un amant de la xocolata!

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

No ho diria a ningú, però m’acomiadaria de tothom.

Com li agradaria que el recordessin?

Com algú que intentava fer els coses de la millor manera possible.

Què hi posaria al seu epitafi?

“Que la força us acompanyi. Adéu, fins sempre sort!”

Què s’enduria a una illa deserta?

Un bitllet de tornada!

Pel civil o per l’església?

Pel civil

Un llibre

Aicnalubma – Joaquim Maria Puyal

Una pel·lícula

La vida és bella – Roberto Benigni

Què no suporta?

Les crítiques sense fonaments

Què és el primer que fa quan es lleva?

Anar “En busca de l’espardenya perduda”

I la darrera cosa quan va a dormir?

Programar 4 o 5 alarmes. Sempre em costa aixecar-me!

Acomiadi’s

“Benvolguts ho deixo aquí, que sé que esteu molt ocupats!”

“Balaguer TV ajudarà a difondre la ciutat”

La Carla Vilaseva Vilarasau ha iniciat un repte, fer una televisió a Balaguer per Internet. Creu que aquesta iniciativa, que es posarà en marxa oficialment el proper 25 de febrer, ajudarà a la promoció de la capital de la Noguera, un lloc on es poden fer les coses bé. Només cal creure-hi.

A la ciutat li falta…

Autoestima. Creure’ns que podem fer coses i fer-les bé!

I li sobra…

Pessimisme i crítica no constructiva

Si jo manés…

Em reafirmo…No permetria una crítica sense una proposta alternativa

Acabi la frase… Si vens a Balaguer…

Mira la seva Televisió primer! (www.balaguer.tv Online a partir de l’1 de Març! )

Per què una televisió a Balaguer? 

Per ajudar a la promoció de la ciutat i la comarca en molts nivells: cultural, esportiu, social, comercial… I sobretot, perquè els ciutadans puguin veure de primera mà el que passa al seu entorn.

Serà per Internet. És el futur…

Parafrasejant un dels meus companys de trifulgues, en Toni Simó, diria que tot allò relacionat amb Internet no és el futur, sinó que ja és el present!

Amb quin polític sortiria de festa?

Acostumo a sortir amb gent que conec! Però si hagués d’elegir algú, suposo que en Joan Laporta seria el més divertit! Això sí, brindaria amb cava català…!

Va pel carrer i es troba Artur Mas, què li diu? 

 Que fan falta més facilitats per als joves emprenedors.

Defineixis amb tres adjectius…

 Curiosa, persistent fins a un punt tossuda, sensible  

Un referent

La meva besàvia Anna que als seus temps tenia clar que la dona havia d’estudiar. Ella ho va transmetre a la meva àvia, la meva àvia a la meva mare, i elles dos m’ho han transmès a mi.

Una aspiració

Mantenir sempre la il·lusió per lluitar per allò que crec

El seu lema

 “Si no ho saps, pregunta-ho. No et quedis mai amb el dubte”

Iphone o Blackberry?

El gran dilema! Jo tinc Blackberry i em va molt bé per a treballar, per la resta suposo que és més complert l’Iphone.

Nit o dia?

Dia

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Preferiria no saber-ho!

Com li agradaria que el recordessin?

Somrient

Què hi posaria al seu epitafi?

Gràcies per la visita!

Pel civil o per l’església?

No ho tinc clar…

Què s’enduria a una illa deserta?

Hi hauria cobertura? Si no fos el cas, els amics i familiars (amb el seu consentiment!)

Un llibre

Qualsevol d’en Murakami

Una pel·lícula

 La darrera que he vist ha estat “El Talp” (a Balaguer!!!). La meva preferida, “El Padrino” de Francis Ford Coppola.

Què no suporta?  

L’engany

Què és el primer que fa quan es lleva?

Posar 5 minuts més al despertador i després, de cap a la dutxa!

I la darrera cosa quan va a dormir?

Des del mòbil miro les últimes actualitzacions de Twitter i Facebook.

Acomiadi’s 

Si heu arribat fins aquí…  Moltes gràcies!!! Ha estat un plaer…

“No suporto que em facin entrevistes d’un minut…”

Jordi Tordera és un dels dissenyadors balaguerins amb més projecció. Enginyós fins al moll de l’os i amb pinta d’outsider, és capaç de disfressar-se de Batman encara que el seu referent és Spiderman. Creu també que a Balaguer li falta un “tornillo” i el trobaran a www.coba.cat.

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

Fes ràpid el que hagis de fer i surt corrents

A la ciutat li falta …

Un “tornillo”?

I li sobra …

No li sobra res … li falten moltes coses.

Si jo manés …

Tots serieu els meus esclaus (riure malèfic)

El seu millor disseny?

Uff… és molt complicat això. Cada projecte o disseny és un món.

De no ser dissenyador gràfic, què seria?

Científic o fuster

Si fos un animal?

Un xut

Fa pinta de ser un outsider… és així?

Pinta potser sí … però em venc al millor postor

Però vostè és molt del Barça no?

No m’agrada gens el futbol, ni de petit m’agradava

I du un Ihpone o Blackberry oi?

Un iphone

Amb quin polític sortiria de festa?

Amb cap

Va pel carrer i es troba Artur Mas, què li diu?

Que el seu paper de príncep a Shrek va ser fantàstic

Què s’enduria a una illa deserta?

 Un centre comercial amb cine pot ser?

Defineixis amb tres adjectius…

 Despistat, caòtic i, segons diuen simpàtic

Un referent

Spiderman

Una aspiració

Dominar el món desde la meva batcova! jeje

El seu lema

És millor arriscar-se que condemnar-se al fracás

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Aniria als cines de balaguer a veure alguna pel·lícula

Com li agradaria que el recordessin?

com un humà?

Què hi posaria a la seva làpida?

Un surtidor de cocacola. 🙂

Un llibre

 La historia interminable

Una pel·lícula

 Los cazafantasmas

Què no suporta?

La falsetat de la gent i que em facin entrevistes d’un minut. jeje

Què és el primer que fa quan es lleva?

Fer un cigarret

I la darrera cosa quan va a dormir?

 Fer un cigarret

Acomiadi’s

(Parlant amb mi mateix) Bé, ja no cal que tornis més … passa aquesta setmana pel gestor que et farà els papers.

“Un repte: La final espanyola de baristes”

Blai Delsams és especialista en cafès i des de fa un any i mig se’l pot trobar a l’Escola del Cafè del carrer d’Avall. Amb 22 anys, el seu objectiu és arribar a la final del campionat d’Espanya de baristes, un repte “difícil però possible amb constància i molta paciència”.

 

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

Pren-te un cafè!

Si jo manés…

Ui… jajaja

Un plat

Caragols

Una cançó ,

“Majareta” del grup La fuga

Una pel•lícula

Primos

Una olor

A cafè

Quin cafè li poso?

Curt siusplau

Si entra a Cal Delsams…

Mmm.. digui hola abans? Jajaja

Una noticia que li agradaria llegir

La de la Independència de Catalunya

Un referent

De tothom se n’aprèn

Com li agradaria que el recordessin?

Com a mi mateix…

El seu lema

La vida ens fa el que serem com a persones

Una aspiració

Arribar a la final del campionat de baristes d’Espanya

Una mania

Quan agafo una tassa aixeco el dit petit

Amb quin balaguerí il•lustre aniria a sopar?

Guifre Ricart

Amb qui mai sortiria de festa?

Ni amb Rajoy ni amb Camps

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Dormir poc i molta gresca

Vostè és molt del Barça clar…

Ultra

El millor lloc de la Noguera és?

El Congost de Montrebei

I de Catalunya?

El poble de Durro

I del món?

Catalunya

Iphone o Blackberry?

Blackberry, manque pierda

Què és el primer que fa quan es lleva?

Posar 5 minuts més al despertador

I la darrera cosa?

Mirar Facebook, Twitter i WhatsApp

Acomiadi’s

Gràcies i us espero a l’Escola de Cafè!

“A Catalunya li falta memòria i autoestima”

Biòloga de formació i vocació, l’Elisenda Vilajoliu Galceran té una altra passió: Catalunya. Així ho demostra en molts àmbits de la seva vida, també en les respostes d’aquest qüestionari. No obstant, al país li cal, segons diu, “memòria i autoestima”. Impossible ser més clar.

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

… pots fer 6 quilòmetres més i visitar La Sentiu també.

Si jo manés…

Intento manar sobre la meva vida, que ja és prou i no aspiro a donar ordres a ningú més.

A Catalunya li falta…

Memòria i autoestima.

I a Espanya?

Tolerància.

 Esculli. Mas, Navarro, Herrera o Junqueras?

Cap.

 Un plat

Els macarrons gratinats i el fricandó que fan les meves dues padrines són insuperables! Qualsevol plat fet a casa amb productes de la terra i acompanyat d’un bon vi de Costers del Segre sempre és una gran opció.

 Una cançó

Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor.

 Una pel·lícula

No sóc cinèfila. L’última que he vist i m’ha agradat força és “Les veus del Pamano”.

El seu darrer llibre

Tot el que no consumeixo en cinema, ho faig en música i llibres! Començo molts llibres i m’agrada fer-los durar. Ara mateix, a la tauleta de nit, hi tinc, començats: Desglaç, de Maria-Mercè Marçal; Joan Salvat-Papasseit; Espejos, d’Eduardo Galeano; el Tribut de Sorra i Fulles a Miquel Martí i Pol; Burmese Days, de George Orwell; Lo trabalh de las mans (en occità), d’Ives Roqueta; un parell de llibres de divulgació científica i crec que encara me’n deixo algun.

 Una noticia que li agradaria llegir

Dimecres van absoldre Camps però fins i tot “els seus” saben que és culpable. M’agradaria que dèspotes i delinqüents com ell, que ens han portat a la situació social i econòmica actual, no poguessin llegir el diari LaMañana des del sofà de casa.

 El seu lema

Amb el somriure, la revolta.

Una aspiració

La independència del país.

Una mania

Potser això de tenir tants llibres començats i no voler que s’acabin.

 Amb quin balaguerí il·lustre aniria a sopar?

Amb el científic Joan Oró. Era fill de Lleida però va mantenir una estreta relació amb Balaguer.

 Amb qui mai sortiria de festa?

Amb qualsevol dels que fa uns dies afirmava que en Fraga havia estat un demòcrata.

 Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

Tot el que faig al llarg del dia, fins i tot la feina, són coses en què crec, m’agraden i em motiven. Si avui fos el darrer dia de la meva vida faria el mateix (menys comprar-me una T-10 nova).

 Vostè és molt del Barça clar…

Cada cop estic més allunyada del futbol perquè els diners que mou i la violència que genera em fan basarda; però sí, quan he de triar equip, trio el Barça.

 Què és el darrer que fa abans d’anar a dormir

Llegir les últimes notícies als mitjans digitals.

 I el primer quan es lleva?

Somriure i de cap a la dutxa.

 Iphone o Blackberry?

No n’he provat cap dels dos però si me’n regales un, que sigui l’Iphone. Saps que seran els primers smartphones que incorporaran el reconeixement de veu en català? Una empresa nordamericana ja hi està treballant.

 Acomiadi’s

Citant a Joan Solà: adéu-siau i gràcies!

“Catalunya i Espanya no són excloents”

És una de les regidores més joves del consistori municipal. Lorena González és una enamorada de Balaguer, així es desprén de les seves respostes. Creu també que Catalunya i Espanya no són excloents i es sent més propera a Carme Chacón que a Alfredo Pérez Rubalcaba.

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

Estic segura que voldràs tornar.

El millor lloc de la Noguera és?

 Balaguer.

 I de Catalunya?

 Insisteixo, Balaguer.

I del món?

Em queda molt per veure, però de moment em quedo amb Florència.

Què s’enduria a una illa deserta?

Una lanxa motora i un bon bidó de gasolina, per poder tornar a casa quan vulgui.

Esculli. Chacón o Rubalcaba.

Són dos personatges molt importants dins del partit, encara que em sento més propera a la Carme Chacón.

Segueixi. ERC, PP o CiU?

Cap, en qualsevol cas PSC

Catalunya o Espanya?

Per mi no són excloents.

Si jo manés…

Aboliria els contractes blindats i els sous vitalicis, entre altres coses.

Un plat:

És difícil triar-ne un de sol perquè m’agrada molt el menjar, però per dir un… “ensaladilla russa”.

Una cançó:

Entra en mi vida, de Sin Bandera.

Una pel·lícula:

“Diez razones para odiarte.”

Un referent:

La meva mare, una gran lluitadora.

Com li agradaria que la recordessin?

Amb pensaments positius.

El seu lema:

No vulguis pels demés el que no vols per tu.

Una aspiració:

Ser una bona professional al món laboral.

Una mania:

Cantar a la dutxa, molt comú, però cert.

Amb quin balaguerí il·lustre aniria a sopar?

Amb el Sr. Lluís Garrofé, perquè podríem tenir una bona conversa i em podria explicar mil històries… passaríem una bona vetllada.

Si avui fos el darrer dia de la seva vida…

El passaria amb els que m’estimo.

Què és el darrer que fa abans d’anar a dormir:

Treure’m les ulleres.

I el primer quan es lleva?

Posar-me-les.

Iphone o Blackberry?

Iphone

Acomiadi’s:

Aprofito per convidar a tothom a gaudir de Balaguer i a participar activament en els actes que es fan.

“El millor lloc de la Noguera, Mont-Rebei”

Robert Duran és un dels dietistes de més anomenada a Balaguer. Ell però, es mostra sincer quan és abordat pel seu plat preferit, un Coulant. Creu que Balaguer és una ciutat per gaudir-la, i considera el Congost de Mont-Rebei com un dels millors paratges de la comarca.

Un llibre

No sóc de llegir llibres, prefereixo algun article sobre un tema que m’interessi o bé llegir noticies especialment d’esport.

Una pel•lícula

Qualsevol que em distregui i em faci riure.

Una olor

No m’agraden les artificials ni químiques com els detergents. De la resta d’olors em quedaria amb la d’humitat de la natura.

Amb quin polític aniria a sopar?

Per decisió pròpia amb cap. No m’agrada sopar amb gent que no conec.

Amb quin mai?

Amb qui consideri que vagi en contra dels drets de les persones.

Una cançó

“Aniversari” de Manel; paradoxalment també m’agrada Melendi.

Un aliment

Xocolata negra, mínim 70% de cacau.

Un plat

Qualsevol fet amb xocolata negra. Coulant per exemple.

El millor lloc de la Noguera és?

Com a casa enlloc. Però m’encanta el pantà de Sant Llorenç i el congost de Mont-Rebei.

I de Catalunya?

M’agrada molt Cambrils.

I del món?

No conec tots els racons, però qualsevol lloc amb grans paisatges. De ciutats de moment em quedo amb París

Si avui s’acabés el món…

No ho voldria saber. Si ho sabés no dormiria en tot el dia per tal d’aprofitar-lo al màxim.

Un vici

el futbol i qualsevol altre esport que es jugui amb pilota.

Una mania

Apropar dia a dia els reis del pessebre a mesura que arriba el dia 5 a la nit.

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

Disfruta!!!

Un referent?

Em fixo amb les persones de la meva família més grans que jo.

Un personatge històric?

Els que han ajudat a canviar el món cap a millor com Albert Einstein o Johan Guttenberg.

Acomiadi’s:

Salut i bons aliments 😉

“La Catalaneta és el gegant més sentimental”

És la que mana la colla Gegantera i Grallera de Balaguer des de fa molts anys amb un èxit incontestable. Magda Colilles, s’estima la cultura popular i així se li nota quan parla dels gegants de Balaguer. Aposta pels Catalanets i els Pagesos, símbols de l’inici de la colla fa dotze anys. Per Àlvar Llobet

Un llibre

“La muntanya màgica” de Thomas Mann i “Boulevard dels francesos” de Ferran Torrent

Una pel·lícula

“La vida és bella” de Roberto Benigni

Una olor

La de la meva filla i els meus dos fills.

Amb quin polític aniria a sopar?

Amb Jordi Ignasi Vidal, regidor per ERC a l’Ajuntament de Balaguer

Amb quin mai?

No es pot dir mai, d’aquesta aigua no en beuré

Una cançó

Segons cada moment, aquest matí “La cançó del soldadet” dels Manel, aquesta tarda “Els Reis d’Orient” la típica que canten la canalla i ara em ficaria alguna coseta del Llach.

Quin és el seu gegant de Balaguer preferit?

El Catalanet i La Catalaneta, per tots els sentiment que veus que comporten a tot tipus de gent i de qualsevol edat i el Tonet i la Bepeta perquè van suposar l’inici de la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer

I quin capgros?

El Gatet

El millor lloc de la Noguera és?

Casa nostra

I de Catalunya?

Qualsevol raconet dels Països Catalans és digne d’aquest nomenament.

I del món?

Tots, si és amb bona companyia i mentalitat ben oberta.

Un vici…

La Coca-cola

Una mania…

L’ordre

Acabi la frase. Si vens a Balaguer…

No seràs ni el primer ni el darrer

Com li agradaria que la recordessin?

No hi he pensat mai, però suposo que com a mínim com a bona persona.

Què s’enduria en una illa deserta?

La gent que m’estimo amb el que més volguessin.

El darrer cop que va anar a missa?

El bateig d’un nebot

Un personatge històric?

Jaume I

Un referent?

Diversos, però sempre gent amb força de voluntat molt alta.

Quina és la darrera cosa que fa quan va a dormir?

Rentar-me la cara i les dents.

I la primera?

Un vas de llet amb cafè

Acomiadi’s

Gràcies i recordeu que el 20 de maig hi ha Trobada Gegantera a Balaguer.

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers