//
archives

Suplement

This category contains 8 posts

Sexe, droga i… Rehenes!

Gairebé 20 anys després d’haver penjat els instruments i haver passat ja com a llegenda de la música local de Balaguer, el conjunt de rock Rehenes van reunir-se de manera excepcional el passat divendres per fer glatir tots aquells que vibraven al seu dia, amb més pèl i menys anys, al ritme dels temes que van tornar a escoltar-se de mans i veus de Bep Vidal, Antonio Guillen, Xavi Monge, Edu Castillo i Miquel Suárez. Tot un luxe que va emocionar veterans i captivar cadells.

La distancia temporal no era un problema. Tampoc una excusa perquè el retorn del mític grup de Rock’n’roll “Rehenes” no fos un d’aquells Momentos que es recorden amb els anys. Els components d’aquell conjunt que va revolucionar el panorama musical balaguerí a inicis dels 90 van empetitir el passat divendres La Rosaleda, curulla de fans que es van entregar a la causa amb Deseo y pasión per vibrar amb els acords d’un dels grups que amb pocs anys en actiu han fet més per la música a Ponent. Com en els vells i bells temps, Vidal, Juárez, Monge, Guillen y Castillo, recanvi de luxe del guitarrista original “Nen” Súria, van plantar la seva pica a Flandes 18 anys després demostrant que, no són Juguetes rotos en aquest negoci. No encara. Ja se sap que els vells rockers mai moren i això van demostrar durant més d’una hora de concert.

Algú s’havia pogut pensar que mai més els “Rehenes” reviurien. Gairebé dos dècades sense tocar rovellen qualsevol, però la constància de la dona del bateria en reunir el grup novament, Ella sabe esperar, van fer que la utopia es convertís en realitat. “Tots teníem ganes de tornar a pujar a l’escenari” afirmaven, “però ens faltava l’empenta per fer-ho”. Només un cop, i en privat, s’havien agrupat de nou, per cantar allò de Todo gira entorno a ti. I així, amb les ganes “per fer botar al personal” van anar repassant un per un els temes convertits en himnes per molts, talment com si no hi hagués Nada que aturés l’esperit de festa que va fer oblidar el fred que alguns van haver de suportar degut a la impossibilitat d’entrar en el recinte.

Al final, èxit amb precedents. Concretament els dels anys 90 en que aquell grup de músics omplien locals per mostrar el que havien assajat amb la Strato o la LesPaul en algun que altre espai de la ciutat. La gent bolcada i rejovenida va acabar demanant més i més i més… com si no hi hagués demà. Com si Rehenes fossin eterns. Fossin Para Siempre.

Balaguer busca socis a Àfrica i el Pròxim Orient per recuperar el Pla d’Almatà

Poques setmanes després de mostrar les voluntats per buscar capital que ajudés a rehabilitar el Pla d’Almatà, l’Ajuntament de Balaguer ja ha traçat un full de ruta per tal de consolidar els rics jaciments islàmics. L’equip de govern de la capital de la Noguera està buscant dos socis al nord d’Àfrica i Pròxim Orient per liderar un projecte europeu de recuperació i promoció del patrimoni medieval islàmic comú. Amb aquests s’han iniciat contactes amb arqueòlegs i estudiosos d’Algèria, Tunísia i Jordània per tal que presentin la proposta al seu país. Amb aquesta iniciativa, la ciutat espera consolidar el jaciment musulmà del Pla d’Almatà, un dels més importants de Catalunya amb una extensió de 27 hectàrees, de les quals només se n’han excavat dues. Els problemes econòmics i de prioritats de les institucions han impossibilitat que s’hagi treballat més en aquesta zona, coneguda com la “Empúries islàmica” degut a la seva gran genuïnitat i riquesa.

El projecte que vol tirar endavant l’executiu local tracta d’un pla de cooperació nord-sud de la Unió Europea titulat ‘Mediterranean Sea Basin Programme’, que pretén millorar les relacions, a través de la cooperació, entre les dues ribes del Mediterrani, per la qual cosa els projectes han d’estar integrats per països del sud i del nord. La subvenció cobreix un 90% del projecte, el cost del qual pot oscil·lar entre els 500.000 i els 2 milions d’euros, i la línea d’ajudes a la que vol accedir Balaguer és la de turisme sostenible basat en la millora dels atractius culturals i naturals existents. Per aquest motiu, el projecte pretén recuperar les restes històriques, arqueològiques i monumentals comunes i reincorporar-les a les trames urbanes actuals a través de la senyalització, museïtzació i creació de rutes històriques i arqueològiques, de manera que quedi conformat un conjunt patrimonial comú a les ciutats integrants del projecte.

En aquest sentit, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, va explicar el passat dilluns que l’objectiu és trobar dues ciutats amb restes medievals d’època islàmica disposades a recuperar i promocionar de forma conjunta el seu passat comú. Dit en unes altres paraules, el que s’està buscant són ciutats que tinguin els mateixos problemes arqueològics que Balaguer. Segons Alòs, el que permetria aquest projecte seria la recuperació de les muralles que es troben a la zona així com la continuitat de les excavacions, aturades actualment degut a la crisi econòmica.

Per la seva banda, l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, va assegurar que aquest és una dels jaciments medievals musulmans més importants de la Península i que, malgrat les dificultats econòmiques, es buscaran els recursos necessaris per convertir-lo en un dels atractius turístics del municipi.La ciutat islàmica del Pla d’Almatà data del segle VIII. Inicialment, concebuda com un campament militar s’acabà convertint en una madina (ciutat islàmica) plenament consolidada al segle XI. Tot i el poc terreny que s’ha excavat, hi ha constància que la ciutat comptava amb una zona residencial, un alcàsser, una necròpolis i una àrea industrial, a més a més d’una mesquita ubicada als terrenys que actualment ocupa el santuari del Sant Crist. Avui en dia és visitable una petita part del Pla d’Almatà, que es preveu ampliar el proper mes de març amb la consolidació de dues noves cases.

Cal recordar que els jaciments van ser objecte d’un pla director elaborat fa un any i mig pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que parlava de la realització d’una museïtzació de les excavacions. Les voluntats de l’organisme català no s’han acabat complint per culpa de la situació actual, i no hi ha una data marcada per iniciar el projecte. No obstant, des de la Generalitat es va assegurar fa pocs mesos que es posarien els recursos suficients per tal de protegir com a mínim les muralles ubicades a la zona, que es van degradant progressivament ja que estan a l’aire lliure i pateixen els embats d’algunes motocicletes que hi passen per damunt. Des del Departament català es va mostrar la voluntat d’intervenir quan abans millor per evitar un major deteriorament de les muralles, un fet que va ser molt ben acollit pels responsables del Museu Comarcal de la Noguera.

Des del centre comarcal es va declarar que malgrat no haver-hi unes possibilitats de museïtzació imminents, es continuen amb els treballs de consolidació dels jaciments així com amb la creació de zones amb indicacions i plafons informatius. Alòs va remarcar que, de moment, no es podran obrir nous espais per ser excavats i que els treballs es centren en no perdre allò que ja s’ha descobert. El Pla d’Almatà serà l’escenari properament d’un episodi del programa de Tv3 “Sota Terra”.

Pàtries de Niló

De la mà del mític fotògraf Henri Cartier Bresson, el balaguerí Jordi Rafel va iniciar-se en el món de la fotografia. Les instantànies del creador francès i dels membres de la seva agència, Magnum, van despertar-li l’interès per agafar una càmera i rodar el món amb ella. Un dels seus viatges el presenta ara a la fundació Margarida de Montferrato. “Pàtries de Niló”, un tomb per Estats Units.

Des del passat 3 de desembre i fins el proper 15 de gener es presenta a la sala d’exposicions de la fundació Margarida de Montferrato part de l’obra fotogràfica que Jordi Rafel, “un aprenent” segons li agrada dir, ha realitzat durant 1 mes als Estats Units.

Una quarantena d’instantànies que permeten fer-se una idea del país i del cosmopolitisme de la seva gent. I és que Rafel, pretén, i ho aconsegueix, que les imatges parlin sense necessitats de grans parafernàlies ni paisatges bucòlics. Cares de treballadors, ciutadans que passegen gossos o algun que altre turista són suficients perquè l’espectador acabi per intuir que les imatges són peces d’un gran trencaclosques urbà que van encaixant entre elles. De fet, Rafel no fa més que posar en pràctica les tesis de Cartier Bresson quan deia que la fotografia s’ha d’entendre només en clau de vida. “No m’interessa la fotografia, sinó la vida”. D’aquesta manera, el balaguerí passa pel sedàs de la seva càmera les coses que qualsevol de nosaltres veuríem en un viatge a l’imperi americà si ens hi fixéssim. Una d’elles, seria sens dubte un patriotisme desaforat present arreu fins i tot en els indrets més remots i inesperats. Nombroses banderes del país que Rafel fa lluir en moltes de les seves fotografies, no per exaltar la pàtria americana, sinó evidenciar una realitat existent.

L’espectador pot jugar a descobrir la bandera del tiet Sam en les nombroses instantànies on apareix, sigui en un edifici governamental, o bé en una samarreta o en un barret de palla o relacionada amb diners. De vegades, són els mateixos dòlars els que tapen el símbol nordamericà per excel·lència, una imatge simptomàtica dels temps que corren on les pàtries es difuminen sota el pes dels negocis.

En aquest sentit, el fotògraf balaguerí treu també a la llum alguns dels efectes de la crisi econòmica, que també afecta EUA.

Afirma Ribera

Breu, concís, directe… així escriu el filòleg i escriptor balaguerí Eduard Ribera, i així respon quan és abordat per parlar de literatura. Dels llibres, diu, li interessen sobretot les construccions de les històries més que no pas els adjectius. En aquest món “que té massa pressa”, ha deixat de mirar la televisió per dedicar-se a la lectura, “que demana un cert repòs”. Potser per això viu a Verdú… per llegir, i escriure. Actualment presenta la seva darrera obra: “A que no. 99 exercicis d’estil“, tot un repte. Per Àlvar Llobet

Com escriure 99 relats sobre una mateixa història? Eduard Ribera dóna la resposta en el seu darrer llibre, un homenatge al pioner dels exercicis d’estil, Raymond Queneau. El joc de paraules és evident, i el repte ha estat finalment superat. Ribera presenta la seva obra mentre reflexiona sobre el futur de la literatura i de les editorials, que “només s’interessen per aquells autors que venen sense necessitar promoció”.

Lamenta el nombre d’escriptors excel•lents que queden amagats, però s’agafa a les tecnologies 2.0 per encarar el futur amb optimisme. Un punt atípic, Ribera abandona el posat romàntic que se li podria suposar i afirma sense embuts que els e-books són “còmodes, eviten l’acumulació de pols i et permeten dur una biblioteca a sobre”. Que més podem demanar? Es pregunta. Res. O potser que la gent llegís més? L’agafa al vol: “Ens costa trobar moments de pausa per la lectura. És més fàcil mirar una pel•lícula”, i sentencia: “Les decisions personals sovint són molt més potents que les decisions polítiques”.

Ha fet poesia, articles, guions per a televisió i ràdio, ha fet de corrector i de traductor i s’ha dedicat sobretot a la narrativa. Actualment es guanya la vida en l’àmbit de la comunicació i, a més a més i com aquell que no vol, no para de rebre reconeixements per les seves obres literàries. Més de 10 publicacions vesteixen la seva carrera d’escriptor que ha trobat a Internet el seu laboratori de proves. L’escriptori, el seu blog nascut al 2005, facilita les píndoles necessàries de bon gust per anar tirant, i li permet experimentar, i “ser més incisiu i immediat”.

Ribera creu que els seus treballs a la xarxa poden esdevenir futures publicacions, encara que ja té l’any complet entre presentacions i promocions. Ara, el balaguerí presenta “A que no. 99 exercicis d’estil” però a l’horitzó ja apareix una nova creació: “Bergadan o la vida assistida” que sortirà al 2012.

La Noguera es bolcarà el 18 de desembre amb “La Marató”

Balaguer vol que aquest any tothom se sumi a La Marató de TV3, dedicada a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Per aquest motiu, l’ajuntament i una cinquantena d’entitats de la ciutat han organitzat pel proper 18 de desembre una vintena d’activitats coincidint amb la celebració d’aquest gran esdeveniment solidari. Amb tot, durant tot el mes es fan actes per recaptar fons per La Marató.

 Al respecte, el regidor de Cultura, Miquel Aige, ha destacat el gran entusiasme que ha despertat el projecte entre les entitats, la qual cosa ha obligat a fer una tria per incloure-les al programa del proper dia 18. Entre les més destacades, Aige ha assenyalat el mosaic amb globus que es farà a les 13.00 hores a la plaça Mercadal amb el missatge: ‘Balaguer per la Marató. Truca’ i els posterior enlairament dels globus; un dinar popular solidari al Molí de l’Esquerrà i un festival de fi de festa a les 19.45 hores al Teatre Municipal, on hi actuaran diverses entitats de Balaguer i al final es destaparà la xifra que s’ha aconseguit recaptar durant tota les jornada.

 Per participar en la majoria d’activitats el donatiu serà d’1 euro, tret del dinar que en costarà 13; el parc aquàtic que s’instal·larà a la piscina municipal, que en valdrà 3, i el festival i l’enlairament amb globus aeroestàtic, que en valdran 2. Per fer més còmoda la participació, la comissió organitzativa posarà la venda uns packs d’activitat a 15 euros, que inclouran el dinar i diverses activitats. No serà només a la capital de la Noguera que es realitzaran activitats solidaries. A Àger durant tot el dia es realitzaran visites guiades pel Centre d’Observació de l’Univers així com també es farà una xocolatada popular a partir de les 17:30 hores de la tarda, una activitat que es repetirà a Montclar d’Urgell i a Castelló de Farfanya. Per la seva banda Artesa de Segre i Bellcaire d’Urgell intentaran recaptar diners amb sessions i exhibicions de balls per tots els públics mentre que a les Avellanes es realitzarà una caminada i pedalada popular El punt de partida serà la Plaça major de Les Avellanes, a les 10 del matí, per fer via fins a l’era Mirada, on es farà un esmorzar popular, amenitzat pel joc del catxo.

“Roigé ha de ser l’alcalde de tots i no només dels nacionalistes”

Joan Maria Molins és l’únic regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Balaguer, però no per aquest motiu no defensa el que creu tan o més que la resta de forces polítiques del consistori. Home d’idees fixes, el popular celebra la clara victòria de la seva formació a les urnes el passat diumenge, però toca de peus a terra afirmant que “els canvis seran difícils”. Dóna suport al nou equip de govern balaguerí en matèria econòmica, però lamenta “la deriva nacionalista sectària que aplica”. Per Àlvar Llobet

 

El PP ha guanyat les eleccions generals a Espanya amb els 600.000 vots nous que ha sumat o les ha perdut el PSOE amb la marxa de 4,5 milions d’electors?

La victòria de Mariano Rajoy en les eleccions del passat diumenge s’ha d’interpretar com una cosa lògica ja que ha estat fent les coses molt ben fetes en els darrers quatre anys. El Partit Popular ha guanyat aquests comicis doncs per la bona tasca realitzada en la passada legislatura. No hem d’amagar però que la mala gestió que ha fet el PSOE de la crisi ens ha aplanat el camí per arribar a La Moncloa.

A la Noguera el PP ha estat a només 160 vots de ser la segona força. Com interpreta que a les municipals els hi costi tant obtenir regidors?

No és comparable. Conec molta gent que vota al Partit Popular a les eleccions generals i Convergència i Unió a les autonòmiques. Als comicis municipals es valora molt més a la persona. En aquest sentit em considero castigat perquè només vaig treure 450 vots el passat mes de maig.

Què suposarà per Espanya aquest canvi?

D’entrada un govern que doni confiança als mercats i a la Unió Europea ja que s’ha acabat amb un discurs que estava esgotat com era el que tenia el president Zapatero. Era necessari un canvi per demostrar que som un país solvent que pot sortir de la crisi sense els enganys del PSOE, que va estar negant la crisi econòmica durant molts mesos. Crear ocupació serà l’objectiu primordial del nou govern.

Els mercats però no s’han calmat i 5 milions d’aturats és una xifra difícil d’eixugar… com ho veu?

Amb les polítiques que es duien fins ara era impossible revertir aquesta situació. No obstant, el canvi no es veurà d’un dia per l’altre, ni molt menys! Hi ha d’haver una altra persona al capdavant que lideri la sortida a la crisi.

Els problemes econòmics s’han fet patents a molts ajuntaments del país. Com es podria revertir aquesta greu situació financera dels consistoris que ha dut a la fallida més d’un?

Els ajuntaments tenen competències que no haurien d’assumir i, a més a més, no reben pressupostos per tirar-les endavant. Cal urgentment una llei de finançament local que pugui forçar un canvi en les dramàtiques realitats dels consistoris com el de Balaguer, que ha hagut de demanar un crèdit de 2,2 milions d’euros als bancs i no en troba cap que estigui disposat a donar-lo.

Què faria Joan Maria Molins si fos alcalde?

Una de les actuacions que prendria seria baixar els impostos. No es pot pressionar econòmicament a la gent més del que ja estan perquè s’arribarà a un punt que no es podran pagar les taxes que marqui el consistori. D’altra banda estudiaria a fons quins són els serveis que es donen i buscar-hi solucions.

Privatitzar?

Perquè no? S’han de buscar totes les opcions. No obstant s’ha de tenir en compte que hi ha serveis com el del bus urbà que no poden ser privatitzats. Això però són gestions que ha de veure l’equip de govern de la ciutat.

Hi està d’acord amb la política de retallades que aplica el govern de la Generalitat?

El problema de Catalunya és que té un dèficit tan gran que ha de buscar ingressos de tots els llocs possibles. Ho trobo lícit, però el que no em sembla bé és que hi hagi ajustos en sanitat, educació i pensions, els tres pilars de l’estat del benestar. D’altra banda trobo una presa de pèl que les noves mesures s’hagin fet públiques tan sols un dia després dels comicis generals.

Tem que el nou govern espanyol segueixi el camí emprès per Artur Mas?

Mariano Rajoy ha dit clarament en campanya electoral que no tocarà cap d’aquests tres punts esmentats. Estic convençut que complirà la seva paraula.

Hi ha qui diu que l’Estat es queda 22.000 milions d’euros que haurien de ser retornats a Catalunya. Amb aquests diners no caldrien retallades…

Vostè creu que Catalunya rep d’Europa el mateix que dóna? La resposta és no. Anglaterra, França, Alemanya… ens paguen més a nosaltres perquè són més potents. De la mateixa manera doncs passa a Espanya. Els territoris més rics han de ser solidaris amb aquells que no ho són tant. D’altra banda hi ha el tema empresarial…

Quin tema?

L’empresa catalana més gran és “La Caixa”, que té 6.000 caixers automàtics, 2.000 a Catalunya i 4.000 a la resta de l’estat. Li podem dir als seus responsables que Catalunya sigui un estat? El 60% del Producte Interior Brut de Catalunya es ven a Espanya. Ens podem separar del nostre primer client? No.

Per què no es podria tenir el mateix tracte?

Catalunya no estaria a la Unió Europea i llavors hauria de pagar aranzels.

I si estigués dins?

Potser algun país exerciria el dret de veto per no acceptar-la…

Com valora el nou govern municipal sis mesos després d’haver entrat en el càrrec?

El Partit Popular de Balaguer no està en desacord amb les mesures econòmiques preses per l’alcalde Josep Maria Roigé. Cal esperar l’elaboració de pressupostos però creiem que el rumb és vàlid. No puc dir el mateix però de les polítiques que ha dut a terme el govern de Balaguer, que aplica el nacionalisme. El nacionalisme català o basc és sectari per definició.

L’espanyol no?

Jo no conec el nacionalisme espanyol. És només un invent per justificar els que venen de Catalunya i el País Basc.

Faran alguna cosa al respecte?

Intentarem, per exemple, que l’any vinent hi hagi la bandera espanyola al balcó durant les Festes del Sant Crist. Aquests dies són de tots els balaguerins i per tant han de ser-hi totes les banderes. La llei de la bandera diu que l’espanyola pot estar acompanyada per l’autonòmica, la del municipi i l’europea, però sempre ha de ser-hi. Algú ha dit que la Guàrdia Civil no té la bandera catalana penjada. No en té cap obligació.

Vostè s’ha referit en algun dels darrers plens municipals al moviment 15-M conegut com els indignats. Com veu aquestes queixes?

Totalment legítimes. De fet, no crec que hi hagi algú en aquest país que no estigui indignat, però que es vulguin expressar inquietuds em sembla perfecte.

“Un somni? un país lliure i just”

Marc Solanes és des del passat mes d’abril el president de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i una de les promeses de la política local. Estudiant de Dret a la Universitat de Lleida, estrena la nova secció “Així és en 1 minut” afirmant que no duria mai ningú als toros.

Un llibre

“Honorables. Cartes a la pàtria perduda”, de Quim Torra

La seva cançó

“Llença’t”, de Lax’n’busto

Un restaurant

 Un d’italià

Una pel•lícula

“Pa Negre”

El seu plat preferit?

Arròs amb peix

Qui cuina a casa seva?

El primer que arriba

Una beguda?

El whisky amb cocacola

El darrer viatge que ha fet?

París

El millor lloc de la Noguera?

La Vall d’Àger

I de Catalunya?

La costa brava

I del Món?

El País Basc

On no duria mai ningú?

Als toros

Amb quin alcalde de la Noguera aniria a sopar?

Amb el meu, Josep Maria Roigé

L’últim cop que va anar a missa?

Per l’aniversari de la mort del Comte Jaume d’Urgell

Un insult?

Tòtil

Una olor?

La de l’espígol

Una mania?

La puntualitat

Un personatge històric?

El president Pujol

Quin llibre que cremaria?

Cap

Un lema?

“Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vençer”

Què li fa riure?

“Polònia”

I plorar?

La ceba

Perquè serveix la TV?

 Per fer zàping

Un programa de televisió?

“8 al dia”

Què faria si avui fos el seu darrer dia a la Terra?

Una cassola amb els meus amics

Un somni?

Un país lliure i just

Quina paraula li agrada?

Amaiur

Un hobby?

Tocar el piano

Què el molesta?

Que Espanya ens roba

CiU arrasa a la Noguera mentre el PSC s’ensorra com mai

Convergència i Unió va completar el millor any electoral de la seva història el passat diumenge amb la victòria a Catalunya en les eleccions generals, on per primer cop es va imposar a un PSC en caiguda lliure. La federació nacionalista ha tancat la seva particular trilogia d’èxits després de vèncer en els comicis del Parlament de Catalunya el mes de novembre de 2010 i en les municipals de maig de 2011. Aquesta onada de triomf s’ha pogut veure a petita escala a la comarca de la Noguera, on la tendència dels convergents ha estat molt similar a la que ha tingut el partit a nivell nacional.

En els comicis espanyols, els nacionalistes de la Noguera han assolit el tercer millor resultat de la història amb 8.357 sufragis, un 45’2%, només superat en les eleccions dels anys 1986 i 1989, i que suposa una augment de 1.946 vots i 13’6 punts percentuals respecte les eleccions del 2008. CiU doncs continua navegant en el mar de l’abundància electoral, una situació radicalment oposada a la del Partit Socialista de Catalunya, que naufraga entre les urnes d’ençà de la derrota de José Montilla a les autonòmiques de 2010. La tendència a la baixa s’ha evidenciat un cop més a les seus socialistes, que han vist com els electors els infringien un sever càstig que els ha dut als pitjors resultats electorals en 34 anys. 3.368 vots, un 18%, és el pobre bagatge d’una formació que ja en aquestes eleccions s’esperava la duresa d’un escrutini que obliga ara replantejar-se el discurs i els lideratges.

En total, ha estat una diferència de 27,2% la que separen les dues formacions hegemòniques de la comarca, la més gran vista fins al moment i que identifica clarament que el votant socialista s’ha quedat a casa o ha preferit fer confiança a altres formacions, per exemple el PP, que a la comarca ha viscut un notable ascens passant de 2.789 sufragis, un 13,7% a 3.208, el 17,3%. Els populars són en percentatge la segona força que creix més, si bé l’increment no ha estat equiparable al “tsunami blau” que s’esperava i que sí que s’ha viscut en diversos indrets d’Espanya ajudat per una davallada sense precedents del PSOE. No obstant, aquesta pujada de 500 vots sumada al daltabaix socialista ha fet que les dues formacions hagin assolit uns resultats gairebé idèntics, un fet insòlit a la comarca, on el PSC sempre ha estat en primer o segon lloc, encara que en diversos municipis la formació socialista ha tocat encara més fons. Es tracta dels casos de Ponts i Artesa de Segre, on ha caigut fins a la tercera i quarta posició respectivament per darrera de CiU, ERC i PP.

Els republicans per la seva banda no han pogut aturar la sagnia de vots que en els darrers comicis han patit i, malgrat que a nivell nacional la formació ha aturat el cop electoral que es preveia fa tan sols dos mesos, a la Noguera 1.213 persones han decidit no fer la confiança que fa quatre anys havien fet al partit independentista. Del 15’7% al 10’7% ha passat ERC, lluny encara d’ICV la tercera força que puja. Ho fa amb un lleuger 0’8% passant de 468 a 571 vots.

El nou panorama sorgit de les urnes a la comarca ha marcat una tendència que s’ha anat repetint en diversos municipis de la zona inclòs Balaguer, que ha acabat amb un podi electoral idèntic al que s’ha donat a nivell comarcal i també nacional. La formació de Josep Maria Roigé ha assolit el 40’2% de sufragis amb 2.752 vots, una xifra que és interpretada per l’alcalde com “una mostra de suport de la gestió de CiU al capdavant del consistori balaguerí”. De fet, aquests primers comicis després que la federació assolís l’alcaldia han suposat un augment del suport convergent a Balaguer en 300 vots, un creixement que no és nou ja què s’ha repetit en diverses conteses electorals espanyoles. CiU té més problemes per treure rèdit electoral a les municipals que no pas a la resta d’eleccions, un fet que contrasta amb el partit socialista, on a Balaguer han tingut sempre un graner de vot fidel malgrat les males èpoques que travessa la formació. Analitzant la diferència de vots entre CiU i PSC en les tres darreres cites a les urnes, es veu que els socialistes surten molt més ben parats en les municipals, on la diferència entre les dues formacions és de 284 vots a favor dels nacionalistes. La xifra s’amplia considerablement quan es tracta dels comicis generals del passat diumenge, on CiU ha superat en 1133 vots al PSC, i encara creix més si s’estudia el suport d’ambdós candidatures en les eleccions al Parlament de Catalunya, on la distància creix fins a 1.865 vots.

Un cas especial és també el del PP a la ciutat, on li passa a l’inrevés que al PSC. Els líders catalans i espanyols de la formació poden històricament més que el candidat balaguerí. En les generals, els populars han tret 1.297 vots a Balaguer, a les autonòmiques 634, i a les municipals 449.

Arxiu

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 15 other followers